AGRICULTURA
El preu de l'ametlla pràcticament s'ha doblat en deu anys i dispara la plantació
La varietat marcona, per exemple, cotitza a 8,25 euros, davant dels 4,53 de l’any 2007 || L’increment del consum explica l’evolució de les cotitzacions en un mercat que domina Califòrnia
El sector de l’ametlla s’ha convertit en tot un fenomen en els últims anys, fins al punt que creix el nombre d’hectàrees destinades a aquesta fruita seca i ha generat l’interès d’empreses alienes fins fa pocs anys al camp, com ara grans grups constructors que tenen ara seccions agràries. La raó arriba de mans del consum i els preus. En aquests moments, hi ha varietats que cotitzen gairebé al doble de preu que fa una dècada. Per exemple, és el cas de la marcona, que al tauler de la Llotja de Reus es valora a 8,25 euros el quilo en gra, davant dels 4,53 euros de les mateixes dates del 2007. La situació és similar pel que fa a la llargueta, que ha passat dels 3,69 euros de fa una dècada als 7,60 actuals. La variació, encara que important, no és tan significativa en el cas de l’ametlla comuna, la que podria ser competidora directa de l’ametlla californiana; tot i així, ha passat de 3,60 a 4,65 euros el quilo. Tot això malgrat la tendència a la baixa mostrada en les últimes setmanes i mesos apreciada al mercat. La baixada està relacionada amb les expectatives de recuperació del potencial productiu a Califòrnia, estat dels EUA que és el líder mundial en producció i que ha tingut unes campanyes nefastes a causa de la sequera.
La raó dels bons preus s’ha de buscar en el consum. La dieta mediterrània està de moda i creixen les vendes internacionals d’oli d’oliva i també d’ametlla, que està considerada un aliment saludable per les seues propietats. Així doncs, el consum s’està incrementant a la Xina i l’Índia, països superpoblats que empenyen els preus.
La conjuntura dispara l’interès d’empreses agràries i no i de pagesos que transformen finques
A Lleida, les últimes dades oficials situen en 16.748 les hectàrees productives d’ametller, de les quals poc més de dos milers estan en finques de regadiu i, per tant, tenen la producció assegurada. Aquesta xifra creixerà amb les plantacions efectuades, per exemple, en el canal Segarra-Garrigues.
lleida
La bonança dels preus en un sector agroalimentari marcat pels problemes de cotitzacions per sota de costos, com en el cas de la fruita dolça, ha provocat que el cultiu de l’ametller es converteixi en un atractiu per a pagesos i empreses alienes. Fins al punt que només l’any passat es van plantar 817 hectàrees a Catalunya, després de gairebé 910 el 2015 i 506 un any abans, segons dades de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Són xifres espectaculars i, per demostrar-ho, l’any 2001 amb prou feines es van registrar 74 noves hectàrees d’ametllers.
Davant d’aquesta situació, ja són diverses les veus que alerten que es pugui produir una bombolla de l’ametller, una expressió que encén les alarmes, perquè encara tenim molt recent el que va suposar per al conjunt de l’economia l’esclat de la bombolla del totxo.
El cultiu està de moda, segons afirmen des de la Federació, que apunta que la conselleria calcula que actualment hi podria haver unes 5.500 hectàrees d’ametller en regadiu a Catalunya, si bé no totes són de plantació recent. A la demarcació de Lleida, les últimes dades oficials del 2015 situen en poc més de 2.000 les hectàrees de regadiu, però l’actualització de les estadístiques proporcionarà un increment a tenir en compte.
Per exemple, es donen casos de fructicultors que estan transformant les seues finques en productores d’ametlles, farts de les pèrdues amb fruita de pinyol.
La ‘revolució’ varietal, clauper a un sector productiu Per explicar l’èxit de la plantació d’ametllers, s’han de tenir en compte els fruits que estan donant les investigacions, per exemple, de l’IRTA. L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries ha obtingut varietats que aconsegueixen esquivar en gran manera els capricis de la meteorologia. Parlem de novetats que són de floració tardana, la qual cosa redueix sensiblement el risc de pèrdues a causa de les gelades, o bé autofèrtils, que permeten superar problemes d’una pol·linització deficient en cas de pluges en el moment clau del procés, per exemple. Això, sumat al regadiu, permet esquivar els alts i baixos en el volum de producció.