Felipe Media: «Sense un sector productor de la fruita fort, la distribució cau»

La patronal Asedas, que representa, agrupa les grans cadenes de supermercats a Espanya, com ara Mercadona, Aldi, Dia, Consum o Condis. Els productors de fruita acusen la gran distribució d’arruïnar-los amb cotitzacions a la baixa. Com fixen els preus?

El sector agroalimentari té uns marges molt reduïts, has de vendre molts productes de baix valor unitari. El nostre negoci és la rotació. Hi ha una gran competència entre supermercats que són a prop de casa del consumidor i, quan hi ha alteracions del mercat, com va succeir amb el veto rus, es tensa la cadena. La formació de preus varia d’un dia a l’altre. En l’àmbit de la fruita, generalment, es treballa amb plantilles anuals, de vegades hi ha canvis de preus diaris i d’altres, setmanals. Depèn. Parlem d’un sector molt afectat per variacions climatològiques. Per evitar la volatilitat, proposem contractes a llarg termini perquè ningú s’emporti sorpreses. Nosaltres necessitem un subministrament estable i homogeni a uns preus continguts.

Hi ha contractes firmats a llarg termini?

Hi ha empreses que tenen contractes indefinits amb períodes de desenganxament, mentre que d’altres els tenen anuals, per exemple. Hi ha casos en què els productors i els distribuïdors tenen contractes des de fa trenta anys i han crescut plegats. La llei obliga a la firma de contractes en els quals es pactin les condicions de la fixació de preus i, per exemple, es poden referenciar a les llotges. Han de ser criteris transparents però flexibles i pels quals cap dels operadors de la cadena es quedi fora del mercat. En aquest context, hem d’estendre la mà al consumidor i no oferir-li el que es produeix sense més ni més, sinó produir el que es consumeix, el que vol menjar.

Parla d’adaptar l’oferta al gust de la demanda. No està compensada, en aquests moments?

Hi ha grans exemples a Lleida, que té bons acords amb la distribució i que estan treballant braç a braç, i d’altres que no són tan bons. Si una cooperativa està molt orientada a l’exportació i el que li demanen és diferent del que demana el consumidor aquí, és més difícil que s’adapti al consum intern. Les empreses de distribució volen productors a prop i forts. Volen un subministrament que sigui estable i ràpid.

La distribució ha estat assenyalada des de la producció com la causant de la crisi que pateix. Què n’opina?

Sense un sector productor fort, el sector de la distribució cau. Una empresa [de distribució] d’aquí té proveïdors d’aquí. El preu que rep un agricultor per les seues pomes a Lleida depèn d’un centenar de coses: dels mercats internacionals, de la política de Brussel·les, de si Vladímir Putin veta els productes (una cosa que va recol·locar els mercats mundials), del clima... No estic d’acord a buscar un únic culpable. Hem de treballar units. Per exemple, el de la fruita és l’únic dels grans sectors que no té interprofessional (en la qual hi ha representades totes les baules de la cadena alimentària), i això no és culpa nostra. A nosaltres no ens interessa que es perdi ni un agricultor.

Els acusen de vendre a pèrdues.

Aquest és l’únic sector en el qual està regulat, des del 1996, que no es pot vendre a pèrdues. Ryanair pot vendre bitllets d’avió a pèrdua, però la distribució agroalimentària no pot fer-ho, i les competències [de control i sanció] són de les comunitats autònomes. A qui se salti la norma, que se’l sancioni, però moltes vegades es confon la venda a pèrdues amb ofertes o liquidacions, que la llei preveu com a tals. Què hem de fer amb un producte fresc que està a punt de no trobar-se en el seu moment òptim de consum? Si el tirem, se’ns critica pel seu desaprofitament i, si el liquidem, sempre sense venda a pèrdues, ens posem a l’ull de l’huracà per rebaixar preus. Tenim molta relació amb els bancs d’aliments per tal d’evitar el desaprofitament. La distribució no ho té fàcil [a l’hora de fer la previsió de compres de productes frescos], perquè ha d’endevinar què voldrà consumir el client demà. L’objectiu és vendre tot el producte fresc diàriament.

Es noten canvis en el consumidor amb la sortida de la crisi?

Amb la crisi, el consumidor buscava preu, mentre que ara torna a valorar més la qualitat. Per exemple, això es detecta en el creixement de vendes dels productes ecològics. Hem detectat, a més a més, que els joves empenyen el consum de fruites i hortalisses, conscienciats pels productes saludables. Volen productes fàcils de consumir, de preparar, de cuinar... D’aquí ve l’auge, per exemple, de les amanides ja tallades i que fins i tot inclouen la proteïna (de peix o carnis). Els formats s’han d’adaptar. Per exemple, el 90 o el 95 per cent de la síndria que es ven als supermercats està tallada. S’han d’adaptar els formats a les noves famílies, que experimenten un creixement constant de les llars monoparentals.