AGRICULTURA ANÀLISI
Els països més desenvolupats, els que més recolzen el camp
Els pagesos catalans reben en ajuts directes la meitat que la mitjana estatal || ‘Els empresaris volem saber’, debat a Lleida
Els països que més ajuden el sector agrari en el si de l’OCDE són alhora els més desenvolupats. Mentre que la mitjana és d’un 19%, arriba fins al 62% en el cas de Suïssa i Noruega, se situa en el 59% a Islàndia i suposa un 43% a Corea. Tanmateix, a Catalunya, els ajuts directes amb prou feines representen el 12% del Valor Afegit Brut (VAB), davant del 23% d’Espanya, el 29% de França i el 32% d’Alemanya.
Aquestes són algunes de les dades que oferirà dimarts l’economista i vicepresident de la comissió d’economia agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Francesc Reguant, en la jornada Els empresaris volem saber, que tindrà lloc al Palau de Congressos de Lleida, i la clausura de la qual anirà a càrrec de l’expresident de la Generalitat Artur Mas.
Catalunya és contribuent net a la Unió Europea, amb un total de 850 milions d’euros anuals
Reguant denuncia una distribució dels fons europeus a l’Estat espanyol amb criteris electoralistes i posa com a exemple el boví de carn. Apunta a una “clara discriminació en els ajuts de desenvolupament rural”. Catalunya rep el 3,9% de tot l’Estat espanyol, a pesar que representa el 6,36% de la superfície, el 12,2% de les persones ocupades en el sector agroalimentari, el 10,91% del VAB agrari o el 16,18% de l’agroalimentari.
Sosté, en el cas d’un Estat català, en el marc de la Unió Europea, que, “evidentment, es continuarà cobrant la PAC, hi haurà capacitat de negociar directament i es disposarà de més recursos”.
En aquest sentit, recorda que Catalunya és contribuent net de la Unió Europea, amb un saldo de 850 milions d’euros anuals, més del doble del que es rep de la Política Agrària Comuna (PAC). Així mateix, defensa que un estat propi dotaria Catalunya de més capacitat per fer polítiques pròpies de desenvolupament rural.
Gestionar els ingressos fiscals permetria impulsar la investigació i el desenvolupament i complementar, afirma, d’una manera equilibrada i sostenible els plans de regadiu, recordant la importància del canal Segarra-Garrigues. Tot això, tenint en compte que l’agroalimentació és el primer sector productiu a Catalunya, al marge de la construcció.
