Un expert mundial advoca per pagar a l'agricultor que cuidi el medi ambient

La UdL acull fins divendres un congrés mundial sobre el sòl amb la participació de 230 experts de 36 països. El premi Nobel Rattan Lal va ser l’encarregat de la conferència inaugural, en la qual va advocar per compensar els agricultors que cuidin el medi ambient i apliquin tècniques que permetin que el sòl emmagatzemi el CO2 en lloc d’alliberar-lo.

Els agricultors que cuiden el medi ambient, amb un ús eficient de l’aigua i els fertilitzants i tècniques que preserven els nutrients del sòl, han de rebre una compensació econòmica, va plantejar aquest dilluns a Lleida l’expert mundial en Ciència del Sòl Rattan Lal, que va ser l’encarregat d’inaugurar el congrés internacional sobre aquesta disciplina que organitza durant tota aquesta setmana la UdL.

“Si fan una bona agricultura, com a societat hauríem de premiar-los. No es tracta d’un subsidi, sinó d’una compensació per millorar el medi ambient, per ser més sostenibles i avançar cap al que anomeno una intensificació sostenible: produir més amb menys, menys camp, menys aigua i menys energia”, va explicar Lal, que va ser guardonat, com a membre del Plafó Intergovernamental contra el Canvi Climàtic, amb el Premi Nobel de la Pau el 2007 i que avui dimarts serà anomenat honoris causa per la UdL. A més, va apuntar que els que no cuidin el sòl no només fan malbé el planeta, sinó que també en sortiran perjudicats amb una menor productivitat.

“Si no hi fem res, anem cap a la fam en molts indrets del món”

La seua tesi és que –al marge de l’èmfasi en vehicles i fàbriques– el sòl agrícola té un paper molt important en el canvi climàtic pel que fa a l’emissió de diòxid de carboni i metà a l’atmosfera i que, amb un bon ús de tècniques agrícoles ja conegudes, aquesta situació pot revertir-se.

“El sòl en l’agricultura ha estat considerat un problema per al canvi climàtic, però pot ser una part molt important de la solució fent que en lloc de ser una font emissora passi a emmagatzemar aquests gasos. Pot aconseguir-se amb diverses pràctiques agrícoles, com l’agricultura de conservació, l’ús de l’humus, cultius de cobertura, millores en la irrigació i la fertilització o l’aplicació sistemes agroforestals, pràctiques que permeten tornar a portar el carboni al sòl i reciclar-lo”, va afirmar.

Una altra clau important, va apuntar aquest expert, és millorar l’eficiència dels fertilitzants, apostant sempre que sigui possible per nutrients biològics i el reciclatge, reduir les pèrdues dels sistemes de reg i promoure la reforestació. “No es tracta d’augmentar els camps ni crear noves zones irrigables, sinó de produir més amb menys utilitzant la ciència. Per exemple, per crear sòls que són supressors de malalties mitjançant microorganismes en lloc d’utilitzar pesticides”, va afegir aquest expert mundial.

Promoure la preservació de l’aigua i el sòl per garantir una producció d’aliments i un subministrament d’aigua sostenible és el tema central d’aquesta trobada que reuneix fins divendres 230 experts de 36 països al campus de Cappont de la UdL.

Gestió

Ara hi ha ajuts del PDR a pràctiques sostenibles i agroambientals.  En l’actualitat, la conselleria d’Agricultura ja gestiona els ajuts inclosos en el Contracte Global d’Explotació, vinculats al Programa de Desenvolupament Rural (PDR), entre els quals destaquen els destinats a mitigar el canvi climàtic a les explotacions (millores tecnològiques i energètiques, i rebaixar la producció de carboni), així com a afavorir les pràctiques agroambientals (destinades a protegir el sòl i els recursos naturals, entre d’altres) i potenciar la producció integrada, així com l’agricultura i la ramaderia ecològiques. 

“La temperatura augmenta, però no sabem què passa amb la pluja”  El president científic del congrés, Ildefons Pla, va destacar la importància de parlar de “canvi global”, més que de canvi climàtic, i de parar atenció a aspectes com l’impacte del creixement de la població i els seus canvis d’hàbits –per exemple l’augment del consum mundial de carn–. “El clima té una importància enorme, però més de cara a futur. La influència directa de l’home, el maneig del sòl i l’ús de l’aigua són ara claus. Per exemple, l’Índia i la Xina estan utilitzant les últimes reserves d’aigua del subsòl i l’alimentació de la seua població depèn d’aquesta aigua”, va afirmar. El canvi climàtic dispararà aquestes problemàtiques, va destacar, però encara hi ha una sèrie d’incògnites. “No hi ha dubte que la temperatura augmenta, però no sabem quins efectes tindrà per exemple sobre les pluges i l’aigua”, va afirmar Pla, que va alertar d’altra banda que, “si no hi fem res, anem cap a la fam en molts indrets del món”.