ANÀLISI
El sector porcí adverteix del risc de crear una bombolla productora i demana competitivitat
Grans empreses remarquen les fortaleses però alerten de les debilitats de cara a les incerteses de futur || Divisió d’opinions sobre el paper que tindrà la Xina pel que fa a l’exportació local
Els números del porcí tant de Lleida com català i estatal són espectaculars, liderant amb Alemanya el sector europeu i sent la quarta productora mundial i la tercera potència exportadora, només darrere dels Estats Units i el sector germànic.
Així va quedar aquest dimecres de manifest en la jornada sobre el futur del sector porcí organitzada per Agrobank en què tant experts com empreses líders van al·ludir als riscos que ha d’afrontar el porcí si no vol ser un gegant amb peus de fang. La producció es troba en un moment dolç gràcies a les millors cotitzacions en tres anys, però això no pot traduir-se en un creixement descontrolat i la creació d’una bombolla sinó que l’aposta ha de ser per la millora de la competitivitat.
Així ho van posar de manifest el gerent de Patel (Grup Vall Companys), Albert Morera, i el grup conseller delegat del Grupo Jorge, Sergio Samper, i també ho va insinuar el catedràtic emèrit de la Politècnica de Madrid, Carles Buxadé.
Els ponents, entre els quals es trobava també el director executiu de Noel Alimentaria, Joan Costa, van deixar clara la dependència del sector de l’exportació ja que Espanya produeix un 50% més del que consum. I precisament el consum es preveu que continuarà baixant als mercats madurs com Espanya o la UE per la pressió dels animalistes i contra les proteïnes animals.
Empreses dubten de les plantes com a solució i en defensen l’ús com a adob com a sortida més òptima
Les diferències apareixen a l’hora de valorar la Xina. Mentre que Buxadé augura que la demanda del gegant asiàtic s’enfonsarà en un termini de 5 a 7 anys, perquè incrementarà la producció pròpia, les empreses que van participar a la taula redona són menys pessimistes. Això sí, consideren que el potencial del mercat xinès és més de productes de segones categories que de peces nobles, com el llom.
Poc abans, el secretari general d’Agricultura i Alimentació del ministeri del ram, Carlos Cabanas, havia anunciat l’avenç de les negociacions entre Espanya i la Xina per incrementar els establiments espanyols autoritzats per exportar carn al país asiàtic.
Cabanas va fer una crida al sector a estar en guàrdia en matèria sanitària i va recordar que la pesta porcina africana és present als països d’Europa i la febre aftosa, a l’Àfrica. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, també va destacar la importància de les garanties sanitàries per mantenir l’exportació.
Mentre des de la conselleria es va remarcar l’esforç sobre purins, Samper va defensar que la millor sortida és el seu ús com a adob de terres, ja que va argumentar que les plantes de cogeneració no són la solució per al problema mediambiental.
els detalls
- Lleida congrega 2.800 granges i 4,8 milions de caps de bestiar. Lleida representa tota una potència en el sector porcí amb 2.800 explotacions i 4,8 milions de caps d’animals, tal com va recordar aquest dimecres Agrobank, que va destacar que la província representa el 55% de les tones de carn de porc que es produeixen a Catalunya. Així ho van posar aquest dimecres de manifest els directors generals de Caixabank, Juan Antonio Alcaraz i el director territorial de Caixabank a Catalunya, Jaume Masana. Aquest últim va destacar l’aposta de l’entitat financera pel sector agrari, amb la seua línia de negoci Agrobank, que reuneix 340.000 clients a tot l’Estat, 14.600 dels quals a Lleida. A la província compta amb 61 oficines Agrobank.
- Caixabank marca la seua aposta per la “inclusió financera” local. Caixabank manté la seua posició al mapa financer amb una aposta molt ferma per la inclusió financera, és a dir, per mantenir l’activitat en totes les poblacions en les quals ha donant servei tradicionalment. Així ho va afirmar aquest dimecres a Lleida el director general de Caixabank, Juan Antonio Alcaraz. Va contraposar aquesta política amb la d’altres entitats que han anat tancant oficines i deixant poblacions sense sucursals. “Nosaltres mantenim el mateix nivell de col·laboració a tot el territori”, va apuntar, per explicar tot seguit que Caixabank té 1.200 oficines en poblacions amb menys de 5.000 habitants. “Apostem per la vertebració territorial”, va assegurar.