SANITAT VEGETAL
Agricultura demana més vigilància per evitar l'avanç del foc bacterià
Arran d’un nou brot de la malaltia en fruiters de Miralcamp, on és latent juntament amb el Baix Segre || Cinc comarques lleidatanes ‘conviuen’ amb aquesta plaga
Foc bacteria
La conselleria d’Agricultura va confirmar l’existència d’un brot de foc bacterià, provocat pel bacteri Erwinia amylovora, en una finca de Miralcamp, una zona que, juntament amb el Baix Segrià, ha acumulat en el que va d’any prop d’un centenar d’expedients per aquesta malaltia que ataca diversos tipus de fruiters, especialment pereres. Per evitar-ne la propagació, el departament d’Agricultura demana al sector agrari que extremi la vigilància.
Catalunya té l’estatus de zona protegida, ja que està lliure d’aquesta plaga exceptuant, tanmateix, des de l’any 2015, les comarques lleidatanes del Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, les Garrigues i l’Urgell, que van perdre l’estatus de zona protegida, o el que és el mateix, han passat a conviure amb la malaltia.
Aquest any s’ha aconseguit que el ministeri d’Agricultura permeti l’ús de coure en la postfloració
A la pràctica, suposa que les arrancades de fruiters de finques o parcel·les afectades per aquesta plaga, especialment nociva per a les pereres i també en pomeres, no compten amb indemnitzacions per part de la conselleria d’Agricultura. Els primers focus d’aquesta plaga es van detectar al Segrià entre els anys 1998 i 1999; el 2003 i el 2006 es van detectar també focus a la Cerdanya, i el 2007, al Gironès.
L’últim cas d’aquesta malaltia a Girona es va detectar el mes passat en una finca de la Selva on es va ordenar arrancar 45 hectàrees de fruiters i, des del 2013, s’han anat produint diversos focus a Lleida.
Així, segons fonts del departament d’Agricultura, l’any passat es van obrir un total de 107 expedients a la província de Lleida per casos de foc bacterià, mentre que en el que va d’any ja són gairebé un centenar. Segons els experts, les causes del rebrot de la malaltia estan en el clima canviant, amb l’augment de la temperatura i la humitat.
Jordi Giné, cap del servei de Sanitat Vegetal de la conselleria d’Agricultura, va explicar que davant d’aquesta situació de convivència amb la malaltia el que preval ara és la vigilància extrema per poder atallar els brots en les primeres fases, quan és més fàcil fer-ho.
A més, va dir que aquest any el ministeri d’Agricultura ha permès l’ús del coure, element que ajuda en la lluita contra la malaltia, en la postfloració. D’altra banda, va dir que a partir del setembre s’ha d’estar atent davant d’una possible segona floració, ja que els insectes pol·linitzadors podrien propagar la malaltia.
