Una campanya calenta

La campanya de la fruita té aspectes molt diversos, des del de la producció fins a la comercialització passant pel laboral, i aquest any es multipliquen els problemes. Amb una collita plena i de qualitat, els preus tornen a ser de ruïna, mentre les denúncies sobre temporers donen una imatge de marxa enrere en la regulació de la temporada.

Una frase que s’ha fet famosa diu que no només cal ser bo, sinó semblar-ho, i els productors de fruita de Lleida tenen aquesta campanya la sensació que malgrat ser-ho tot se’ls gira en contra. En una campanya en la qual els preus en molts casos no cobriran costos, el sector s’ha vist embolicat en la polèmica des del minut u per la situació dels temporers. Primer va ser a Seròs i després a la Granja d’Escarp quan van esclatar sengles protestes de treballadors del camp que denunciaven que no cobraven el salari que marca el conveni (6,18 euros l’hora) i que molts malvivien en qualsevol lloc perquè no comptaven amb allotjament digne ofert pels agricultors. Els sindicats de treballadors UGT i CCOO han presentat diverses denúncies a la Inspecció de Treball, que sempre manté les seues actuacions en secret fins que arriben al final, mentre que les organitzacions agràries insisteixen que si hi ha irregularitats, aquestes són una minoria i que “si algú no compleix, que la pagui”.

Els agricultors se senten criminalitzats, en especial per algunes imatges difoses, declaracions de certes formacions que consideren que desconeixen el sector i fins i tot per l’actuació del síndic de Greuges, amb una recent visita al Baix Segre i una actuació d’ofici sobre infrahabitatges en els quals hi ha immigrants que treballen o volen fer-ho.

La millora econòmica es tradueix en menys personal disposat a treballar al camp

Seròs i la Granja d’Escap van viure les primeres vagues de temporers a l’inici de temporada

És la distància a partir de la qual caldria oferir habitatge, però no queda clar si és sempre

Els sindicats UGT i CCOO, per la seua part, afirmen que es continuen donant situacions irregulars a la campanya, amb pagesos que paguen per sota del preu del conveni, que obliguen a treballar més hores de les pactades o que no ofereix un allotjament (pel qual poden descomptar al treballador un 10 per cent del salari). Recullen les denúncies que van fer a començaments de campanya un grup de treballadors del camp, més d’un centenar, en els primers compassos de la recollida de la fruita primerenca al Baix Segre. El que podia ser un incendi que cremés cada vegada més terreny a mesura que la recollida s’ampliés a noves poblacions es va frenar, però no la polèmica.

En aquest context i amb els seus treballs en marxa, fonts de Treball apunten que, almenys de moment, Inspecció de Treball no està detectant en aquesta campanya més irregularitats que en la temporada passada, per posar un exemple. La campanya del 2016 es va saldar amb quinze actes, una menys que el 2016 i la Guàrdia Civil i els Mossos van fer un total de 145 sortides.

De fet, els inspectors acudeixen a les visites de finques de fruita acompanyats per agents de l’ordre, una cosa que no consideren necessària quan es desplacen a les centrals fructícoles per comprovar les condicions dels treballadors.

En el que sí que estan d’acord pagesos i sindicats és en com explicar l’esclat de la crisi aquest estiu: la falta de mà d’obra. La millora de la situació econòmica, d’una banda, redueix el volum de persones disposades o que necessiten treballar al camp. I de l’altra, al sud d’Espanya s’allarguen les campanyes prèvies, que anys enrere es limitaven a la maduixa, a la qual ara cal sumar altres petits fruits rojos o també anomenats del bosc. De fet, en els primers compassos de la temporada hi ha hagut problemes perquè els productors aconseguissin tots els temporers necessaris, a causa en part que s’encavalcava l’esclarida d’unes fruites amb la recollida d’altres. Tot això malgrat que la majoria dels fructicultors compten amb quadrilles estables any rere any.

UGT i CCOO afirmen que els temporers s’han trobat en aquest context amb una posició de força per denunciar i, diuen, ja era hora. Les organitzacions agràries, per la seua part, afirmen que s’ha arribat a pagar per sobre del conveni en alguns compassos de la campanya precisament per aquest dèficit de mà d’obra.

Enmig de tots aquests problemes, a més, apareixen en escena, com en els últims anys, empreses de treball temporal (ETT). N’hi ha que serveixen com a proveïdores de personal amb totes les garanties per a qui contracta i per a qui treballa, però es manté l’existència d’altres ETT que estan vorejant o saltant-se la legalitat, segons els sindicats. La seua seu social es troba en altres províncies i paguen el salari dels seus convenis, inferiors al d’aplicació de Lleida i, segons els sindicats UGT i CCOO, no ofereixen allotjament al personal desplaçat a Lleida des d’altres zones. Els agricultors, per la seua part, insisteixen que quan contracten una ETT ho fan confiant que aquestes actuen d’acord amb la normativa.

L’obligació de donar allotjament, eix de discòrdia Els 75 quilòmetres de la discòrdia. Així podríem resumir un dels grans punts de conflicte entre sindicats agraris i de treballadors aquesta campanya. El conveni del camp estableix que quan el temporer viu a una distància superior a aquesta xifra, l’ocupador li ha d’oferir allotjament, pel qual li pot deduir un 10 per cent del salari. El problema és la interpretació. Mentre que temporers, UGT i CCOO consideren que aquesta és una obligació en tots els casos, UP, JARC-COAG i Asaja defensen que aquest imperatiu només existeix si el pagès busca el treballador, si es tracta del que es coneix com una contractació en origen. En el cas que l’empleat del camp sigui ell que s’ofereix per treballar, els agricultors consideren que no hi estan obligats.