Pagesos de Lleida arranquen fruiters abans de collir “farts” de perdre diners

La crisi de preus que arrossega la fruita dolça i, en especial, la de pinyol ha portat ja diversos pagesos a prendre la dràstica decisió d’arrancar les plantacions sense esperar a collir, ja que els ingressos que obtenen són menors a la despesa que suposa treballar la terra, i les pèrdues se situen al voltant dels 10 cèntims el quilo, segons els pagesos.

L’enginyer tècnic i agricultor Francesc Miarnau va assegurar aquest dijous a SEGRE que aquestes arrancades continuaran al llarg de l’estiu i a la tardor, perquè aquesta campanya “ha estat la gota que ha fet vessar el vas”. Miarnau és pagès a Torres de Segre, un dels municipis en els quals la setmana passada es va arrancar una plantació de préssecs sense collir, l’amo de la qual va preferir no parlar.

Va assegurar que “és normal”, perquè estan “desmoralitzats”, i considera que cada vegada és més complicat viure del camp. “Abans fèiem les coses amb ganes, innovàvem en varietats per millorar, però ara ja no sé ni com donar ànims al meu fill per seguir.” Segons Miarnau, l’avançament de la collita d’algunes varietats de pera empitjorarà encara més la situació, “perquè el mercat de fruita està saturat i, amb noves incorporacions, encara s’ofegarà més”.

Per a ell, la solució passa perquè els pagesos s’uneixin i es decideixin per deixar de collir durant una setmana, ja que “aquestes pèrdues seran menors que si seguim com fins ara”, ja que fins i tot alguns agricultors han hagut d’acomiadar jornalers “perquè arribem fins on arribem”.

Josep Maria Companys, representant de fruita d’UP al Segrià, va assegurar que, en molts casos, el qui no arranca s’arruïna, i que “hi ha molt nerviosisme en el sector”, perquè la campanya de fruita de pinyol es troba en el seu moment àlgid i els preus no remunten. Va destacar també que la presència de fongs als presseguers agreuja la situació. Altres municipis lleidatans en els quals ja s’estan arrancant plantacions són Aitona i Menàrguens.

La sinistralitat agrària supera en el primer semestre la de tot el 2016 Agroseguro estima la sinistralitat pels esdeveniments ocorreguts durant el primer semestre del 2017 en més de 509 milions d’euros, una xifra ja superior a la registrada en tot l’exercici 2016. La previsió per a tot l’any estaria a l’entorn dels 722 milions d’euros, la qual cosa suposaria el segon pagament més gran per sinistralitat de la història de l’assegurança agrària, un 45% més alta que el 2016, que va arribar als 494,5 milions d’euros. Com a conseqüència de diversos esdeveniments meteorològics, la superfície total sinistrada fins al 30 de juny arriba als 1,8 milions d’hectàrees (d’un total de 2,9 milions d’hectàrees assegurades). La sinistralitat supera amb claredat les primes abonades pels agricultors, que sumen 416 milions.