El sector de la fruita de pinyol trasllada a Barcelona la 'guerra' contra els preus

Més d’un centenar de pagesos convocats per la Plataforma en Defensa de la Fruita Dolça d’Alcarràs i Asaja Lleida, repartits en mig centenar cotxes, van marxar aquest dilluns d’Alcarràs a Barcelona en defensa del sector de la fruita dolça, “un sector en la ruïna” del qual amb prou feines poden viure. La seua destinació, la seu de la Comissió Europea a Barcelona, on els va rebre el representant de Brussel·les, Ferran Tarradellas.

Allà van transmetre al representant europeu la seua demanda que Europa retiri 40.000 tones de fruita de pinyol que hi ha en estoc a causa del veto rus “que fa 5 anys que força els preus a la baixa” i arruïna els pagesos, va asseverar Jaume Molló, vicepresident de la plataforma. També van demanar que es fixi un preu mínim que garanteixi la supervivència dels qui la produeixen.

Encara no s’havia fet de dia quan els primers pagesos van arribar a Alcarràs, des d’on van anar a 50 quilòmetres per hora per l’autovia fins a Barcelona. Els Mossos d’Esquadra, que escortaven els agricultors, els van advertir que “per motius de seguretat” només podien ocupar un carril, demanda que va disgustar molts dels presents.

A la mitja hora de marxa, els vehicles ocupaven ja els tres carrils disponibles, i tret d’un petit cop que ni tan sols no va aturar els cotxes implicats, no hi va haver incidents. En alguns punts van provocar retencions de fins a 4 quilòmetres.

A dos quarts de deu del matí es van retrobar a l’àrea de servei del Bruc, on van ser informats que la Guàrdia Urbana els escortaria a Barcelona. Durant el descans anaven comentant la jornada en petits grupets. “Sempre som els mateixos, si no ve més gent, no podem fer alguna cosa més grossa”, comentava Albert, mentre que altres companys asseguraven que la marxa s’hauria d’haver convocat a l’inici de la campanya de fruita de pinyol.

Era el migdia quan Pere Roqué, president d’Asaja-Lleida, al costat de Jonathan Sanjuán, president de la Plataforma, entraven a l’edifici de la Comissió Europea, al passeig de Gràcia. La trobada va durar mitja hora, i van entregar un manifest amb les seues exigències, que serà enviat a Brussel·les perquè el rebi el comissari europeu d’Agricultura, Phil Hogan.

A l’acabar, Roqué i Sanjuán van ser rebuts amb aplaudiments pels seus companys, entre els quals hi havia membres d’UP i JARC-Coag, que hi van acudir a títol personal, malgrat que els seus sindicats no van participar en la protesta.

Entre mirades de curiosos, van assegurar que Tarradellas es va comprometre que obtindrien una resposta al més aviat possible i van alertar que si aquesta no era del seu grat els pagesos i les seues famílies tallaran l’avinguda Diagonal de Barcelona i l’ompliran de fruita.

“35.000 famílies i 18 sectors viuen de nosaltres, no conreem fruita per tirar-la. És una vergonya amb la de gana que hi ha al món”, va dir Roqué, a la qual cosa Sanjuán va afegir que “la fruita és un sector en crisi, que la Unió Europea ens rescati com va fer amb la banca”, ja que produir un quilo de fruita els costa 30 cèntims, i els el compra a 15 o 20 cèntims.

les claus

En primera persona

Carles Jové, agricultor:

«La situació que estem vivint és de pànic».

Carles Jové, pagès de Seròs, defineix la situació que viu el sector de la fruita com “de pànic”. Assegura que no poden més i que els diners que genera el seu treball “es queden pel mig”. Veu el futur de la pagesia “molt negre” perquè, segons afirma, com més cullen més diners perden i això és insostenible. El seu fill David, de 15 anys, el va acompanyar aquest dilluns en la marxa. Està segur que no vol seguir els passos del seu pare perquè és la gran distribució l’única que treu beneficis i ells, que “són els que el tiren endavant, acaben arruïnats”. 

Joan Miret, agricultor:

«Les subvencions són mentida, no tenim ajuts».

 Joan Miret va ser un dels pagesos participants a la protesta més crítics amb la conselleria d’Agricultura. “No tenen cap intenció d’ajudar-nos i no ens valoren.” Assegura que les subvencions “són una mentida” perquè l’agricultor ha de realitzar primer la inversió, i moltes vegades ha de demanar un crèdit. Una vegada invertits els diners i passada la inspecció de la conselleria “rebem una carta en la qual diu que per falta de pressupost no ens poden pagar el que ens han promès” i molts companys no tenen com fer front als deutes amb els bancs.

Xavier Charles, agricultor:

«Animo el meu fill que es dediqui a una altra cosa».

 La visió d’un futur negre per als treballadors del camp era compartida per tots els assistents. Xavier Charles té un fill de 17 anys que anima que es dediqui a una altra cosa. “Si la situació dels pagesos fos una altra, voldria que el meu fill seguís els meus passos, però tal com està la situació vull que estudiï i es llauri un futur profitós i que es dediqui a una altra cosa.” Assegura que sense ajuda el sector no sobreviurà i és insostenible continuar treballant per pèrdues. “És una pena, entre tots s’estan carregant la nostra professió i forma de vida.”

Xavier Charles Alonso. fill d'agricultor:

«Em plantejo ser pagès com a última opció»

. Xavier té 17 anys i estudia batxillerat. Té molt clar que serà infermer i que no vol dedicar-se a l’agricultura perquè “tal com està el sector no tinc gaire futur en el camp”, afirmació a la qual el seu pare dóna suport. “No m’importaria dedicar-m’hi si la situació fos més encoratjadora, perquè és l’ofici del meu pare i m’agrada, però avui és la meua última opció.” Assegura que només optaria a ser pagès si “totes les altres coses” li surten malament. Xavier dóna vida als comentaris dels més veterans, que asseguren que els joves no tenen futur al camp.

Marta Cosi, està casada amb un agricultor:

«Vivim la situació amb molta angoixa».

El marit de Marta Cosi és pagès, i tots dos són de Sucs. “Vivim la situació amb molta angoixa perquè no sabem què passarà”, assegura, i considera que sense ajuda europea i de la conselleria d’Agricultura no podran tirar endavant. Diu, alleujada, que els seus fills no es dediquen a l’agricultura, ofici pel qual sí que van optar els fills d’una amiga, que l’acompanya, Susana Gené, qui no els augura un futur pròsper. Totes dos critiquen que no es valora prou l’esforç dels pagesos que es dediquen a produir fruita de gran qualitat “que moltes vegades ni es cull”.