Comprensió i suport dels conductors que van ser víctimes dels talls

En poques mobilitzacions els afectats en talls de carreteres o protestes laborals mostren la seua comprensió i aplaudeixen els manifestants, però certament és això el que va succeir ahir de forma generalitzada en el tall a l’autovia A-2 a l’altura de Soses per part dels productors catalans i aragonesos de fruita de pinyol.

Durant un dels talls intermitents de carretera, que van arrancar cap a les 9.30 del matí amb la participació de més de tres-centes persones entre professionals del camp, sindicats agraris i alcaldes de la zona, juntament amb una vintena de tractors, els agricultors van repartir préssecs entre els conductors i ocupants dels vehicles que estaven aturats alhora que els van explicar el motiu de la mobilització, els preus ruïnosos.

Possiblement, les explicacions dels pagesos plovien sobre mullat perquè els conductors dels vehicles, ja fossin particulars o professionals del transport, van mostrar una gran empatia amb els agricultors, i fins i tot alguns van arribar a agafar-los per sorpresa pel seu coneixement sobre la greu crisi que travessa el sector de la fruita a la vall de l’Ebre des que el 2014 el Govern rus va decidir tancar les portes a les exportacions agroalimentàries europees i que es va anar agreujant amb el pas del temps fins a l’actual campanya. I els que no coneixien el motiu de la protesta, com ara gent de pas o turistes estrangers, ho van anar assimilant amb fruita de qualitat.

I així, amb una calor que cada vegada es notava que anava a més, els usuaris de l’autovia van aguantar l’escassa mitja hora que podia arribar a durar cada tall intermitent de carretera menjant fruita que els mateixos agricultors els van assegurar que “preferien regalar-la que llençar-la”.

Quan parlaven amb els joves pagesos que anaven repartint la fruita desinteressadament, aquests els asseguraven que si bé no els agradava retardar-se en el seu viatge, comprenien i aplaudien les seues reivindicacions perquè “cadascú es mereix ser remunerat per la seua feina com es mereix”.