Lleida cobrarà com a màxim uns 2,75 milions per la fruita de pinyol retirada

Les cooperatives i centrals de Lleida cobraran, com a màxim, 2,75 milions d’euros per la fruita retirada d’acord amb l’última quota aprovada per Brussel·les. Les primeres retirades per a beneficència a través del programa de pagament en espècie, pel qual es transformen en sucs, van començar ahir a la província.

La Comissió Europea aprovarà formalment aquesta setmana la nova quota de 19.550 tones de retirada per a Espanya de fruita de pinyol (préssecs, nectarines i paraguaians), però les primeres operacions ja es van portar a terme ahir en sis empreses de sucs de Lleida i Aragó. En el cas de Lleida, com va informar SEGRE, les peticions de les empreses i cooperatives van ascendir a 17.129 tones, a les quals se sumen 10.171 més d’Aragó. Al superar-se de llarg la quota disponible, es prorrateja la quantitat disponible i les empreses de la província podran retirar fins a 10.171 tones. El director d’Afrucat, Manel Simon, va explicar que la gran majoria, si no la totalitat, de la fruita tindrà com a destinació l’elaboració de sucs per al repartiment a centres benèfics. Es porta a terme sota el sistema conegut com a “pagament en espècie”, ja que les despeses de l’elaboració dels sucs s’abonen amb l’entrega de fruita a les indústries. Sota aquest sistema, el preu que es percep per quilo de fruita és de 26,9 cèntims d’euro per quilo. Així, els ajuts màxims a Lleida per aquests més de 10 milions de quilos de fruita que està previst retirar es xifren en 2,75 milions d’euros.

Les primeres retirades van tenir lloc ahir, però es calcula que el procediment es pugui repetir entre dos i tres setmanes. Per exemple, Nufri preveu que arribin diàriament a Mollerussa prop d’una vintena de camions cada dia carregats amb unes 400 tones de préssecs, nectarines i paraguaians. Els inspectors s’han d’assegurar no només de les quantitats de producte entregades, sinó també de la seua qualitat. Les retirades s’apliquen a fruita comercialitzable perquè es tracta de treure del mercat producte perquè repuntin els preus, que es troben per sota dels costos.

Els sucs elaborats amb aquesta fruita es repartiran entre els bancs d’aliments de l’Estat. Hi ha també la possibilitat d’enviar la fruita en fresc, però com que es tracta d’un producte perible a la pràctica és inviable enviar a centres benèfics tota la fruita que es vol treure ràpidament del mercat. També es pot retirar fruita per al compostatge, però es tracta d’una fórmula menys atractiva per a les empreses i les cooperatives, ja que l’ajuda establerta per la Comissió Europea és molt inferior als 26,9 cèntims per quilo en el cas dels sucs benèfics.

Per la seua part, PSC i PSOE van coordinar ahir a Lleida accions conjuntes per pressionar la Generalitat, Estat i la Unió Europea a prendre mesures extraordinàries en la crisi de la fruita.

Brussel·les presenta al novembre el seu pla per a la PAC El comissari d’Agricultura, Phil Hogan, preveu presentar al novembre el seu pla de reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) a partir de l’any 2020. Així ho va explicar ahir a Tallinn, on va dir que aquesta política –la més important de la Unió Europea en termes de pressupost– podrà veure’s afectada també pel Brexit. La sortida del Regne Unit de la Unió Europea deixarà “un buit” en el pressupost europeu, va dir Hogan, “un buit que cal omplir”. “Som conscients que si se’n van, se’n van i no donaran més diners, tret que vulguin formar part d’alguns programes”, va afirmar el comissari. La contribució total del Regne Unit al pressupost europeu és de 12.000 milions d’euros anuals. Hogan va confiar que en el pròxim Consell Europeu del desembre, en el qual es reuneixen els caps d’estat i de Govern de la Unió Europea, “se sàpiga més sobre l’acord econòmic” amb el Regne Unit.