AGRICULTURA PRODUCCIONS I MERCATS
La falta de pressupostos, possible fre al pla d'arrancada de fruita
El ministeri alerta que la producció estatal de préssec i nectarina ha superat els 1,4 milions de tones || La reducció de mòduls, un objectiu a l’abast
La falta de Pressupostos Generals de l’Estat pot convertir-se en un fre a l’hora de posar en marxa un pla d’arrancada de fruiters de pinyol, com una de les possibles vies per afrontar la crisi estructural en el sector. Així es va posar de manifest en la reunió feta ahir al ministeri d’Agricultura amb les organitzacions professionals, en la qual es va acordar treballar per elaborar un pla estratègic per al sector. En cas de considerar que aquest pla és necessari i que no s’arribi a un acord pressupostari, seria necessari buscar vies de finançament que podrien sortir de partides destinades a les organitzacions de productors de fruites i hortalisses (OPFH) reorientant les inversions d’aquestes. D’aquesta manera van explicar-ho ahir fonts presents a la trobada.
Com a mesures a adoptar de forma immediata, el que sí que sembla factible és la reducció dels mòduls pels quals tributen l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) el gros dels agricultors. En aquest sentit, el ministeri d’Hisenda adopta rebaixes fiscals en casos de problemes meteorològics, com ara danys per pedra o gelades, i podria assumir reduccions davant la campanya ruïnosa de comercialització de fruita de pinyol.
El ministeri d’Agricultura vol fer una anàlisi profunda de la producció real de fruita estatal per territoris i ahir va recordar que, amb dades de l’exercici 2016, s’ha arribat als 1,475 milions de tones. Segons les dades de la conselleria d’Agricultura d’aquell any, a Lleida es va arribar a les 333.994 tones. És a dir, a Ponent es produeix el 22,6% del total.
Així mateix, el departament que dirigeix la ministra Isabel García Tejerina es va mostrar especialment preocupat per la caiguda del consum de fruita i va recordar les campanyes de promoció (vegeu el desglossament adjunt).
Per la seua part, el grup confederal d’Units Podem-En Comú Podem-En Marea va fer públic un comunicat segons el qual ha aconseguit que el Congrés dels Diputats aprovi la proposició no de llei per portar a terme un segon pla de reconversió varietal de la fruita dolça.
El consum de fruita acumula un altre 3% de caiguda aquest any
El consum de fruites i hortalisses fresques a les llars espanyoles fins al mes de juliol va descendir un 3% amb relació als mateixos mesos de l’any 2016, la qual cosa fa un total de 4.554 milions de quilos, mentre que la despesa ha estat la mateixa, és a dir, de 6.713 milions d’euros, segons les dades del Plafó de Consum Alimentari del ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.
En els set primers mesos de l’any, comparats amb el mateix període de l’any anterior, ha descendit el consum a les llars tant de fruita, amb un 3% menys, la qual cosa arriba als 2.497 milions de quilos, com d’hortalisses, amb un 4% menys i 1.596 milions de quilos, i patata, amb un 1,5% menys, de forma que se situa en els 562 milions de quilos, segons la patronal d’exportadors hortofructícoles Fepex, de la qual forma part Afrucat.
La despesa es va reduir també per a fruites i per a patata, amb un 1,3% menys en tots dos casos, de manera que descendeixen als 3.643 milions d’euros i als 422 milions d’euros, respectivament. La despesa en hortalisses va créixer un 1,4%, fins als 2.468 milions de quilos. El continuat descens del consum a les llars és un dels temes que més preocupa el sector de fruites i hortalisses agrupat a Fepex, inquietud compartida per la Comissió Europea, tal com va exposar el cap d’unitat G-2 Vi, Begudes Espirituoses i Productes Hortícoles de la direcció general d’Agricultura, João Onofre Antas Gonçalves, en la jornada titulada La importància a Espanya de l’Organització Comuna de Mercats Agraris. En aquesta jornada, organitzada pel ministeri, el responsable de la Comissió va destacar que els principals reptes del sector són les mesures de gestió de crisi, la millora de la posició del productor a la cadena alimentària, la PAC 2020, el Brexit i la disminució del consum intern.