Allau de crítiques a Brussel·les per les línies per reformar la PAC amb aires renacionalitzadors

La Comissió Europea va presentar ahir un document que dibuixa les principals orientacions i objectius de la Política Agrària Comuna (PAC) per després del 2020, que estarà centrada en la simplificació de les normes i en una flexibilitat més gran i que planteja l’elaboració de plans estratègics estatals que haurà de rebre el vistiplau de Brussel·les i establir límits màxims obligatoris en els pagaments directes, entre altres qüestions.

El document ha provocat una allau de crítiques per part de les organitzacions agràries i cooperatives al considerar, entre altres coses, que comportarà noves reduccions de la renda agrària, no recolza prou l’agricultura productiva, deixa sense concretar amb quin pressupost comptarà o no compta amb mesures per a l’agrupació o associacionisme del sector.

El text incideix que les propostes concretes no arribaran fins després del maig del 2018, quan Brussel·les hagi presentat el seu plantejament per al marc financer pluriennal de la UE a partir del 2021.

El document té com a objectiu la simplificació de les normes i una major flexibilitat. A més a més, remarca que la PAC després del 2020 haurà de “liderar la transició” cap a una agricultura sostenible, enfortir la resistència del sector en moments de crisi, acomodar-se a les innovacions digitals i impulsar les àrees rurals.

Planteja que els estats hagin d’elaborar “plans estratègics” nacionals que desenvolupin accions per “maximitzar la seua contribució” als objectius i prioritats de la UE en matèria agrària i a les seues metes climàtiques i energètiques particulars. Aquest enfocament, assenyala Brussel·les, ajudarà a tenir en compte les condicions i les necessitats locals de cada país i la Comissió haurà de donar el vistiplau als documents estatals. El comissari d’Agricultura, Phil Hogan, va emfatitzar que aquesta proposta no busca en cap cas “renacionalitzar” la PAC, sinó facilitar complir objectius agraris i mediambientals.

La Comissió garanteix que es mantindran els dos pilars de la PAC i que el suport als pagesos continuarà sent a través del sistema de pagaments directes. No obstant, reconeix “preocupacions comprensibles” en termes d’eficiència econòmica i equitat social perquè el 20% dels productors va rebre el 80% dels pagaments el 2015. El seu compromís és buscar com fer que els pagaments directes siguin més efectius i estiguin més ben orientats per donar suport als ingressos dels agricultors. Proposa una llista “no exhaustiva” de possibilitats a estudiar, com ara establir un límit obligatori per als pagaments directes “tenint en compte la mà d’obra per no provocar efectes negatius en l’ocupació”. Però el text no detalla cap xifra.

Altres plantejaments són la instrucció de pagaments regressius per reduir el suport a les explotacions més grans, reforçar l’enfocament redistributiu dels pagaments per incrementar el suport per a petites i mitjanes i garantir ajuts als veritables agricultors centrant-se en aquells per als quals la seua activitat és el seu mode de vida.

Sense solució per a les rendes ni el mercat, denuncien

Les reaccions a les proposada de la Comissió Europea no s’han fet esperar. UP considera que suposaran una forta retallada de les rendes de l’agricultura catalana, ja que comportaran un substancial increment de la competència deslleial al mercat únic i davant de les importacions de països tercers. Creu que dificultaran que el sector faci front als reptes de la seguretat alimentària, l’ús sostenible dels recursos i el creixement. Des de JARC-COAG, demanen centrar-se en l’agricultor professional i es queixen que “cada vegada es dediquen més recursos a l’anomenada agricultura de manteniment (lligada a la conservació del territori ambientalista), però no s’adonen que si la gent no es pot guanyar la vida això no té futur”.

Asaja reclama estabilitat de rendes i de mercats per als agricultors i consumidors europeus davant les incerteses polítiques i pressupostàries.

Pel seu costat, la Federació de Cooperatives Agroalimentàries de Catalunya critica la “inexistència de mesures per a l’agrupació del sector”. A més, considera que “la Unió Europea consolida el desequilibri de la cadena de valor, tampoc millora la gestió del mercat i no afavoreix la incorporació de joves”.