Fruits de Ponent asseu la CE avui al banc dels acusats per la crisi de preus de la fruita del 2014

Tres socis de Fruits de Ponent defensaran avui davant del Tribunal General de la UE la demanda presentada contra les decisions adoptades per la Comissió Europea per fer front a la crisi de preus de la fruita dolça i a les conseqüències del veto rus a les importacions d’aquests productes l’estiu del 2014 i que els van ocasionar unes pèrdues que han quantificat en 312.434,56 euros. El recurs davant del Tribunal, interposat el juny del 2016 pel bufet Roca Junyent, reclama condemnar la CE a reparar el dany patit pels demandants a l’adoptar unes mesures per evitar les pertorbacions dels mercats de préssecs i nectarines el 2014 que considera tardanes, ineficaces, inadequades i on, afirma en la demanda, “existeix un vincle causal entre l’esmentat perjudici i l’actuació il·legal de la Comissió”.

D’altra banda, considera que l’alta institució de la UE va adoptar unes decisions “sense obtenir informació ni dades adequades de la situació del mercat”.

La campanya es va solapar en zones productores, el consum va caure i Rússia va tancar les seues fronteres

En la demanda, a què ha tingut accés SEGRE, es recorda que l’estiu del 2014 es va desencadenar una crisi de preus en el sector de la fruita dolça per tres factors: una sobreproducció i un avenç de la collita; un clima especialment plujós i fred al juliol que va retreure el consum, factor que s’agreuja en aquesta producció per la impossibilitat de guardar en cambres aquests productes per molt temps i, en tercer lloc, l’adopció de sancions a Rússia per la seua intervenció a Crimea i que va provocar la resposta russa, a partir del 7 d’agost del 2014, prohibint la importació de préssecs i nectarines de la UE, la qual cosa va causar el definitiu col·lapse del mercat.

Malgrat que al juny ja es va advertir una caiguda significativa dels preus i es van començar a exigir accions immediates i que el greu impacte del veto rus ja es va analitzar abans fins i tot que es fes efectiu, les mesures adoptades per la Comissió, i anunciades l’11 d’agost del 2014, no van entrar en vigor fins al 29 d’aquell mateix mes. Fonamentalment, la CE ampliava la retirada de fruita del mercat del 5 al 10% de la producció, obria aquesta mesura a tots els productors, estiguessin o no agrupats, i advocava per campanyes de promoció per incentivar el consum.

Aquestes mesures de la CE van ser, per als demandants, inadequades i ineficades a causa “de la complexitat dels procediments, la petita mida dels afectats i la insuficiència financera” d’aquests. Afegeixen que aquestes retirades cofinançades per un import de 26,9 cèntims/kg (el 50% si el productor no està agrupat en una OPFH) van arribar amb el 75% de la collita ja finalitzada.

Per tot plegat, ja el 2015 sindicats agraris i cooperatives van instar a demandar la Comissió encara que finalment va ser Fruits de Ponent la que va tirar endavant aquest procés. Fonts de Fruits de Ponent resten importància a aquest fet i asseguren que “si s’accepta la causa-efecte entre l’acció o omissió de la CE i el perjudici dels productors, se’n beneficiarà tot el sector i esperem que es revisin uns mecanismes que no funcionen”.

Els assumptes d’aquest Tribunal se substancien en sales compostes per tres o cinc jutges i les sentències solen demorar-se tres mesos, podent recórrer-se davant del Tribunal de Justícia de la UE.

"VOLEM OBRIR UNA VIA QUE BENEFICIÏ TOT EL SECTOR"

“Si aconseguim que els jutges vegin el dany que es va causar a tot un sector amb el veto rus i unes mesures insuficients, obrirem la porta perquè tots se sumin a l’exigència d’una reparació”, asseguraven fonts de Fruits de Ponent. “El dany causat és indiscutible i una sentència favorable crearà la jurisprudència a què d’altres podran acollir-se per reclamar rescabalar-se de les pèrdues del 2014”, afegien les fonts. Segons un balanç presentat en el seu dia per les organitzacions agràries, la campanya de la fruita del 2014 va ser especialment desastrosa per als productors de fruita dolça de Lleida, amb unes pèrdues estimades de 190 milions d’euros, fruit d’uns ingressos de prop de 130 milions d’euros davant uns costos de 320 milions. Si bé al juny ja s’apuntava a una campanya “difícil” a l’encavalcar-se la producció d’Itàlia amb la d’Espanya així com les de les diferents zones productores de la Península, al juliol va ser especialment dolent per a la comercialització al registrar-se unes temperatures especialment baixes per a l’època de l’any, la qual cosa va retreure el consum. Amb aquest panorama ja crític per al sector productor, la intervenció russa a Crimea i la resposta, en forma de sancions, de la UE, va portar a un veto de Rússia a les importacions de fruita dolça comunitària que va provocar que molts productors es trobessin sense mercat per a més del 25% d’una producció que en un 75% ja havia estat recollida.

Tres jutges per dirimir conflictes entre ciutadans i la Unió Europea El Tribunal General de la UE, amb seu a Luxemburg, està format per 46 jutges (almenys un per estat membre) i és competent, entre altres temes, per jutjar els recursos interposats per persones físiques o jurídiques de la UE contra actes o decisions de les institucions europees que els hagin afectat i, com és el cas dels tres socis de Fruits de Ponent, aquells recursos destinats a obtenir la reparació de danys causats per aquestes.