AGRICULTURA FRUITA
La producció de fruita de pinyol a Catalunya caurà més d'un 11 per cent aquest estiu
Càlcul de les cooperatives, que esperen que els descensos més alts es donaran en el paraguaià, amb un 12% menys que l’any passat || Les baixades es repeteixen a tot l’Estat per raons meteorològiques
La producció de fruita de pinyol baixarà aquest estiu un 11,31% a Catalunya, collita que procedeix fonamentalment de les comarques de Lleida. Aquesta és la previsions de les Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya, que calculen que la collita se situarà en 510.278 tones.
El gruix correspondrà a la nectarina, amb 221.955 tones (-11,5%), seguida de la producció de paraguaià (140.862 tones i un -12,02%), el préssec (118.975 tones i un -9,74%) i la pavia (17.016 tones i un -11,96%). L’informe de les Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya inclou tanbien les produccions estimades d’albercoc, que a Catalunya amb prou feines representaran 7.865 tones, després de baixar un 14,88% respecte a l’estiu passat, i 3.605 tones més de pruna, amb una baixada de collita de l’11,90%.
La baixada de la producció en fruita de pinyol es produeix després del rècord de l’estiu passat Os de Balaguer, Camarasa, Castelló de Farfanya i les Avellanes volen saber si poden ser declarades així
L’organització de cooperatives estima una baixada de la collita a Espanya i apunta que la producció assolirà les 1.800.000 tones, un 9% menys respecte a l’any passat i un increment del 9% respecte a la mitjana de les últimes cinc campanyes.
Per categories, la nectarina continua sent la fruita que suposa un volum més gran, amb una estimació de 596.735 tones (-13% en relació amb 2017), seguida del paraguaià amb 325.904 tones (- 9%), molt a prop del préssec i la pavia, grups per als quals s’espera 314.685 tones (-11%) i 304.673 tones (+2%), respectivament. La producció d’albercoc és l’única que creix significativament fins a les 142.709 tones (+9%).
Si l’any passat la producció va ser rècord, assolint-se el seu màxim potencial productiu a Espanya, aquest any la campanya es preveu que serà menor i quedarà marcada per les condicions climàtiques i accidents meteorològics que s’han succeït des de principis de l’any.
D’una banda, les hores de fred han estat propícies per a un desenvolupament vegetatiu adequat, i per tant s’espera una fruita de qualitat. No obstant, a causa de les gelades i la calamarsa del febrer i el març, i de la pedra i les abundants pluges de les últimes setmanes registrades en diverses zones productores, es preveu una minva de la producció del 9% respecte al 2017 –que serà més accentuada en la primera part de la campanya– i s’està confirmant un retard d’entre dos i tres setmanes respecte a la campanya anterior.
En aquest sentit, unes 6.200 hectàrees corresponen a produccions de fruiters, sobretot a la Regió de Múrcia –que n’acumula més de 2.500–, juntament amb Lleida, Osca i Badajoz, entre altres províncies, segons va informar ahir el pool assegurador agropecuari.
La pedra va danyar 10.000 hectàrees de dotze municipis La conselleria d’Agricultura calcula que la tempesta de pedra que va escombrar bona part de la Noguera dissabte va afectar unes deu mil hectàrees d’una dotzena de termes municipals. Aquesta és la primera estimació del departament, que avui preveu detallar, però de moment ja se sap que va generar pèrdues en tota mena de cultius, des de cereals fins a fruita dolça passant per ametllers, oliveres, vinyes i farratges. Fonts d’agricultors afectats van posar de manifest que la calamarsada va ser de tal magnitud que va arrasar tot el que es trobava al seu pas a les finques i fins i tot l’impacte de les pedres de gel de més mida van arribar a matar ocells. De fet, la virulència del granís va causar importants desperfectes en malles l’objectiu de les quals és precisament protegir els cultius en cas de tempestes de granís. El director general de Desenvolupament Rural de la conselleria, Oriol Anson, i el delegat del departament a Lleida, Ferran de Noguera, tenen previst reunir-se avui a la seu de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer, amb alcaldes de municipis afectats per la tempesta. Almenys els alcaldes d’Os de Balaguer, Castelló de Farfanya, Camarasa i les Avellanes tenen previst plantejar si els greus danys soferts als seus termes poden significar que la zona sigui considerada catastròfica i com a tal acollir-se a possibles mesures.
Agroseguro rep informes de danys de 19.000 ha a tot l’Estat
L’adversa climatologia registrada a pràcticament tota la península Ibèrica en els últims dies d’abril i primers de maig s’ha traduït en el fet que Agroseguro ja ha pres declaracions de sinistre de prop de 19.000 hectàrees de cultius. Diverses tempestes de pedra s’han distribuït per tota la geografia, per les quals s’han rebut reclamacions de més de 10.000 hectàrees.