Lleida pot perdre de l'ordre de 50 milions amb la reforma de la PAC que planteja Brussel·les

La Comissió Europea va presentar ahir la proposta per a la pròxima Política Agrícola Comuna (PAC), en què Espanya rebria 43.777,6 milions d’euros de fons agraris entre el 2021 i el 2027, la qual cosa implica una retallada del 5,4% segons el mètode de càlcul de l’Executiu comunitari. Unió de Pagesos calcula que la reforma costaria a Catalunya 115 milions i, tenint en compte el pes de Lleida, a les comarques de Ponent la factura per als pagesos que reben primes se situaria al voltant dels cinquanta milions. JARC-COAG va criticar que la proposta del comissari d’Agricultura, Phil Hogan, suposa “dinamitar” l’única política comuna a la Unió Europea. Asaja insta el nou Govern central a defensar un finançament adequat de la PAC i una posició estatal “forta”.

Brussel·les planteja concedir a Espanya 33.481 milions en pagaments directes (un 3,5% menys), 7.008,4 milions d’euros per als diferents programes de desenvolupament rural (un 15,3% menys) i 3.287 milions en subvencions per a mercats específics. No obstant, per poder comparar amb el període anterior, l’Executiu comunitari multiplica per set els fons que rebrà Espanya el 2020, en lloc de sumar les transferències anuals des del 2014 fins aquell any.

La CE preveu retallar un 3,5% els pagaments directes i un 15,3% els de desenvolupament rural

Brussel·les vol que almenys el 30% de fons per a desenvolupament rural es dediqui a aquestes mesures

L’esborrany de normativa de Brussel·les preveu concedir als estats membres més flexibilitat per gestionar les assignacions. En concret, els països de la UE tindran l’opció de transferir dels pagaments directes al desenvolupament rural i viceversa fins a un 15 per cent dels fons, amb l’objectiu de garantir que que es destinen a les prioritats nacionals.

En total, la Política Agrària Comuna per al període 2021-2027 comptarà amb un pressupost de 365.000 milions d’euros, la qual cosa representa una retallada del 5% en termes nominals. Espanya és, segons la proposta, el segon país de la UE que més fons rebrà, darrere de França (62.308 milions) i davant d’Alemanya (40.987) i Itàlia (36.359).

Hogan va presentar l’esborrany normatiu, que ara s’ha de debatre i l’han d’aprovar els estats membres i el Parlament Europeu, i va destacar que la proposta compleix l’objectiu de “modernitzar i simplificar” la PAC, i “aporta una autèntica subsidiarietat”.

Brussel·les proposa que els pagaments directes es redueixin a partir dels 60.000 euros i l’establiment d’un límit màxim de 100.000 euros per explotació. També panteja que es tinguin en compte els costos laborals i que les petites i mitjanes explotacions rebin un nivell més elevat d’ajuda per hectàrea. Una altra de les iniciatives de Brussel·les és obligar els estats membres a reservar com a mínim el 2 per cent de l’assignació per a pagaments directes a ajudar joves agricultors i ramaders.

La nova PAC introdueix a més “una nova manera de treballar” entre l’Executiu comunitari i els països de la Unió Europea, que hauran d’adoptar plans estratègics en els quals especificaran com té previst complir amb cadascun dels nou grans objectius de la PAC a nivell europeu.

Brussel·les tindrà la competència d’aprovar cada pla i “garantir la coherència i la protecció del mercat únic”. A més, els estats membres hauran d’enviar cada any informes amb els progressos que han aconseguit sobre la base d’indicadors acordats. L’Executiu comunitari supervisarà el compliment d’aquests indicadors i podrà llançar recomanacions si ho considera necessari. Així mateix, tindrà la potestat de sancionar o concedir recompenses en funció dels resultats.