Agricultura ja controla per satèl·lit els purins de 70 cisternes amb GPS a Lleida

El control per satèl·lit dels purins ha començat a caminar a Lleida, però encara a pas lent. Només setanta de les cisternes que s’utilitzen per aplicar-lo en cultius tenen ja tant els dispositius de localització GPS com els programes informàtics necessaris per transmetre en temps real al departament d’Agricultura els trajectes i la posició de cada abocament. L’obligació de fer-ho va entrar en vigor al març, tot i que només per als que traslladen dejeccions a més de 10 km de les granges. Aquesta distància mínima s’haurà de reduir durant els pròxims anys fins a incloure tots els trajectes d’aquestes cisternes, el nombre de les quals s’estima en unes 1.700 a les comarques lleidatanes. La normativa obliga des del 2016 els ramaders a registrar amb GPS els trajectes per abocar purins a més de deu quilòmetres, una informació que Agricultura podia requerir-los. El setembre del 2017 va establir que els ramaders havien de transmetre aquesta informació a la conselleria en temps real i va donar al sector sis mesos per adaptar els vehicles. “Tota aplicació de purins a més de 10 km de la granja ja s’ha de fer amb traçabilitat GPS en temps real”, va corroborar la conselleria, que va indicar que 170 granges a Catalunya i només dotze a Lleida s’han donat d’alta fins ara al sistema informàtic de la Generalitat que registra els trajectes. S’espera que aquesta xifra augmenti a la tardor, l’època de més aplicació de purins. Només un reduït nombre d’empreses proveeixen el software necessari per transmetre les localitzacions GPS a la Generalitat. Així, Tallers Gili està actualitzant programes d’uns trenta vehicles equipats amb localitzadors a Lleida. Els dispositius d’aquesta firma, desenvolupats en col·laboració amb Ilercim, registren el lloc i hora de cada abocament i el volum de nitrats, que mesura per la conductivitat de les dejeccions. Per la seua part, Triskel Telecom (que treballa amb Agroptima) ha dotat de programes dotze cisternes de Lleida i vuit a Osona que es fan servir també per aplicar purins a les comarques lleidatanes. Finalment, l’empresa Agricolum estima que uns vint vehicles fan servir la seua tecnologia de traçabilitat dels purins.

L’Estat ha convocat aquesta setmana subvencions per renovar equips d’acord amb la nova norma, que veta aplicar dejeccions mitjançant plats i ventalls i exigeix fer servir procediments que els dipositin al nivell de terra o l’injectin a l’interior. Per la seua banda, Catalunya s’ha acollit a una moratòria d’un any, encara que els sindicats agraris adverteixen que acabarà sent obligatori.

Procés de digitalització que ha revelat abocaments excessius en cultius

L’obligació d’emetre en temps real els trajectes dels tancs de purins forma part del procés de digitalització de tota la informació relativa a l’aplicació de dejeccions, una cosa que ha permès ja detectar vessaments excessius en finques de cultius. Així, el 2016 va començar a acarar els plans de gestió de les dejeccions mitjançant una aplicació informàtica que va revelar que el 15 per cent d’aquests incloïa finques agrícoles en què també abocaven altres explotacions. Això va obligar a corregir plans que fins aleshores es consideraven en regla per evitar que un excés de purins contaminés les aigües subterrànies.

El control de les cisternes a través de localització GPS suposa un pas més en la vigilància dels purins per part de la Generalitat. Mitjançant aquesta mesura, Agricultura espera garantir que les dejeccions es transporten i s’apliquen de forma efectiva fora de les zones amb més concentració de granges, on l’escassetat de terra disponible on abocar-les obliga en ocasions a traslladar-les a més de deu quilòmetres de distància de les granges. De forma paral·lela, agrupacions i ramaders a títol personal implanten a Lleida diferents tecnologies de tractament per gestionar els excedents de purins.