Lleida redobla el liderat estatal i engreixa el 12% del boví de carn

La finalitat d’aquestes dos normes és adaptar el marc regulador a les exigències dels nous reglaments comunitaris.

Entre les principals novetats, s’ha de destacar la possibilitat de no aplicar la classificació de canals en escorxadors petits, tant de boví com de porcí, de races autòctones en perill d’extinció o amb formes de comercialització que no permetin una classificació homogènia com el porcí ibèric i els seus encreuaments.

?

lleida

Lleida és coneguda per la gran producció de bestiar porcí, però la província no només destaca en aquest capítol, sinó que lidera el cens estatal de boví per a sacrifici i, a més, amb una clara tendència a l’alça. Així ho posen de manifest les dades del ministeri d’Agricultura, que situen les enquestes ramaderes de la província en 238.001 caps de bestiar destinats a la producció de carn l’any passat, un volum que representa el 12,68 per cent dels 1.876 caps que s’engreixen a tot l’Estat.

Per donar una idea de la importància del sector de Ponent, n’hi ha prou amb citar que a la província hi ha més caps de bestiar per a sacrifici que a tot Galícia, que és la tercera comunitat en volum de caps al darrere de Catalunya i Castella i Lleó. A més, el domini de Lleida es veu reforçat any rere any. Per exemple, el 2008 Lleida comptava amb una cabanya amb destinació a escorxador de 138.062 animals, el 7,35 per cent del total de l’Estat. És a dir, que ha crescut en cinc punts en els últims nou anys.

Tot plegat, a més, amb granges que cada vegada són més grans. De fet, l’increment de les explotacions, siguin agrícoles o ramaderes, és una tendència al camp, que en alguns sectors és pràcticament una obligació per poder aconseguir prou rendiments en uns mercats amb uns marges especialment reduïts. Durant l’última dècada, el nombre de granges de boví, incloent-hi les làcties, ha passat de les 7.297 l’any 2008 a les tot just 6.425 de l’any passat. Estem parlant de la desaparició de 872 granges, o el que és el mateix, un descens de gairebé un 12 per cent.

L’evolució de la cabanya del boví a Ponent no s’explicaria, de totes maneres, sense una anàlisi dels mercats, perquè el sector ha sabut buscar compradors en altres països per apuntalar el seu creixement. Últimament, Líban, Líbia, el Marroc o Egipte s’havien convertit en els millors mercats exteriors, amb l’encara recent incorporació de Turquia. Però els productors volen ampliar aquest ventall amb altres països com Israel, els Emirats Àrabs o l’Aràbia Saudita.

El fet d’enviar carn podria donar més estabilitat al sector i també ampliaria als escorxadors els beneficis de les exportacions. En aquest moment, les vendes en altres països pràcticament se circumscriuen a animals vius, que surten des dels ports de Tarragona i Algesires. Per aquest objectiu s’han de concretar acords bilaterals entre Espanya i aquests països, que marquin les normes d’aquestes vendes, com passa amb altres sectors.

Gracia va apuntar que la Xina també seria un país objectiu per a les exportacions, però va dir que les negociacions estan menys madures. Una representació d’inspectors xinesos va visitar Espanya al juny per comprovar “l’alt nivell tecnològic de la cadena de producció de carn de boví i la qualitat de les nostres produccions”, segons Provacuno. Convidats per aquesta organització del sector, les autoritats xineses van comprovar in situ les particularitats del sistema de producció de carn de boví.

D’altra banda, Gracia va apuntar que el mercat del boví el 2017 i aquest 2018 es caracteritza, en general, per ser “molt àgil, amb vendes ràpides i animals amb poc pes”. Va recordar que el ramadà va acabar a mitjans de juny i que durant aquest període s’havien acumulat animals. Ara, l’exportació s’ha reactivat a bon ritme i els preus estan marcats en gran manera per l’estabilitat.