Luis Planas: «És una prioritat del Govern prohibir la venda a pèrdues»

El ministre d’Agricultura, Luis Planas, analitza en aquesta entrevista alguns aspectes que més importen avui a agricultors i ramaders i es mostra taxatiu contra la venda a pèrdues. També considera que la Política Agrària Comuna (PAC) no ha de pagar les conseqüències del Brexit, mentre que demana al sector que estigui preparat davant la possibilitat que el divorci del Regne Unit i la Unió Europea pugui fer-se finalment sense acord. Sobre el pla d’arrancada de fruiters considera que “no sembla viable” amb diners públics.

Quines seran les línies roges o les claus de la negociació de la futura Política Agrària Comuna?

La Política Agrària Comuna (PAC) és una qüestió d’Estat. Rebutgem una reducció del seu pressupost, així com la seua renacionalització. La PAC ha de mantenir el seu caràcter comú, com a garantia de la unitat de mercat i de la igualtat de tracte entre agricultors i ramaders. La reforma que proposa la Comissió Europea planteja una partida pressupostària inferior. Una vintena de països, entre els quals es troba Espanya, defensen el manteniment del pressupost per al període 2021-2027. La PAC no ha de pagar les conseqüències del Brexit. Els nous reptes de lluita contra el canvi climàtic, mediambientals, així com el relleu generacional, necessiten un pressupost suficient.

Davant de la situació del sector fructícola, es planteja la possibilitat que el ministeri financi un pla d’arrancada en cas que no ho faci Brussel·les?

Sóc conscient de la situació que ha travessat el sector fructícola. El ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) treballa amb les organitzacions sectorials i amb les comunitats autònomes productores per buscar les solucions més adequades. Dins del Pla de Mesures per al Sector de la Fruita Dolça, presentat el mes de març, ja s’estan aplicant part de les actuacions l’execució de les quals correspon al ministeri. Ara, pertany al sector treballar en les que estan a les seues mans. Durant els debats sobre el diagnòstic de les produccions de fruita dolça, des del sector es va plantejar la possibilitat d’un pla d’arrancada amb finançament públic. Però no sembla que sigui una via possible. La legislació comunitària i nacional atorga un ventall de possibilitats i d’ajuts a aquest sector a través de les seues organitzacions de productors (OP). Precisament, el Govern va aprovar la setmana passada un Reial Decret sobre els suports al sector hortofructícola, que obre la possibilitat d’instrumentar mesures d’arrancada i de reconversió varietal dins d’aquestes organitzacions de productors i associacions, amb certes condicions i justificacions.

Aquestes mesures milloraran l’equilibri entre l’oferta i la demanda. A més a més, no es veuran sotmeses a les dificultats pressupostàries i d’autorització per les institucions comunitàries que podria trobar un pla d’arrancada específica. Ja s’han posat en marxa. Esperem que comencin a donar resultats a mitjà termini.

S’ha parlat en els últims temps del risc de bombolla en el sector porcí amb un increment de la producció pels bons preus dels últims anys. Com veu el sector en aquests moments?

No em sembla adequat l’ús de la paraula bombolla en la producció animal. La ramaderia ha de donar resposta a les preocupacions socials, sanitàries i ambientals i és necessari que el seu creixement vagi compassat amb l’atenció als nous reptes. Per això, estem treballant amb el sector i les comunitats autònomes en un projecte de reial decret per actualitzar i reforçar la normativa de l’any 2000 que regula les granges porcines, amb l’objectiu de fomentar una producció forta, competitiva i sostenible. La seua tramitació començarà aquesta tardor. El sector s’ha caracteritzat en els últims anys per bons preus i per una evolució ascendent d’aquesta ramaderia. Un creixement lligat a la pujada de les exportacions. Avui dia la meitat de la producció de porcí es comercialitza a l’exterior, Espanya és el segon productor de carn de porc de la Unió Europea (UE) i el quart mundial, al darrere de la Xina, els Estats Units i Alemanya. És una ramaderia puixant i des del ministeri d’Agricultura hi donarem suport, per consolidar-la.

La superfície de producció d’ametllers, i d’oliveres encara que en menor mesura, està creixent en els últims anys. Creu que pot ser contraproduent per als resultats?

L’ametller està en expansió i és una alternativa davant de cultius tradicionals que han deixat de ser rendibles per als productors. Des del ministeri es realitza un seguiment exhaustiu i continu dels mercats. Respecte a l’oliverar, l’extensió dedicada al cultiu s’ha incrementat però moderadament, amb noves plantacions i reestructuració d’explotacions a través de noves superfícies, que permeten una rendibilitat més gran. No obstant, no es poden oblidar factors com l’alternança d’altes i baixes produccions, o el risc de campanyes amb produccions rècord que provoquen pèrdua d’ingressos.

Apostem des del ministeri per avançar cap a l’autoregulació del sector, per aconseguir equilibrar els volums de comercialització, que permetin la desitjada estabilitat dels preus per al productor i per al consumidor, i d’aquesta manera garantir la fidelitat del consum. I, sobretot, és necessari continuar treballant per la internacionalització d’aquests sectors, a través de campanyes de promoció que permetin donar a conèixer les bondats d’uns productes que són vaixell insígnia de la dieta mediterrània.

Alguns sectors, en especial el fructícola, no oculten el seu temor dels efectes que pugui tenir el Brexit. Quina és la seua opinió? Existeix algun pla de contingència ideat en aquest sentit?

El Brexit és un dels reptes immediats més grans que té la Unió Europea ara mateix. La balança comercial agroalimentària amb el Regne Unit suposa un saldo net anual positiu de 2.800 milions d’euros per a Espanya. Sóc conscient de l’impacte del Brexit en un sector com l’hortofructícola. El mercat britànic és una de les principals destinacions de les nostres fruites i verdures. A partir del proper 30 de març, la situació ja no serà la mateixa, tant si hi ha acord sobre els termes del divorci amb el Regne Unit, com si no n’hi ha.

Per aquest motiu, independentment del suport que es doni des de les Administracions, el conjunt del sector ha d’estar a punt abans d’aquesta data per minimitzar o evitar possibles efectes adversos.

Fa mesos que el ministeri fa aquest exercici de preparació contemplant les diferents possibilitats, incloent la possibilitat que no hi hagi acord, ni període transitori. Estem, a més, fent un treball d’informació i coordinació amb els diferents segments productius per facilitar l’elaboració dels seus plans, perquè cada empresa, cada organització, ha de ser conscient que ha de preparar-se. Confiem que l’esforç permeti que els sectors s’enfrontin a aquesta situació de la millor manera possible.

Des que ha arribat al ministeri, s’ha mostrat especialment preocupat per la venda a pèrdues i el poder que tenen les grans superfícies davant els productors. Què s’hi pot fer? Preveu alguna modificació legal sobre aquesta qüestió?

És un tema que m’interessa i preocupa. Insisteixo que per a aquest Govern és una prioritat revisar la legislació sobre la cadena alimentària i prohibir la venda a pèrdues. Em preocupa el seu efecte econòmic i la seua repercussió en la remuneració dels nostres agricultors i ramaders. La Unió Europea (UE) ultima una Directiva sobre Pràctiques Comercials Deslleials. Espanya està defensant la possibilitat d’incloure-hi la venda a pèrdues com a pràctica deslleial. Recentment, m’he reunit a Madrid amb el ponent del Parlament Europeu sobre aquesta normativa, l’eurodiputat italià Paolo de Castro, i ha estat molt receptiu a les nostres demandes en aquest sentit. Esperem poder aconseguir prou suports.

L’actual govern impulsarà un nou pla hidrològic nacional sobre com cal tractar els projectes de transvasament d’aigua entre les conques?

El ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació té competència en regadius. No en matèria de transvasaments ni de planificació hidrològica; tanmateix, aquesta és una pregunta recurrent. Personalment sí que opino que el problema de l’aigua no hauria de ser matèria de debats, sinó de la recerca de solucions de forma racional. En qualsevol cas, insisteixo en la defensa d’un regadiu eficient i d’optimitzar sobre els recursos hídrics que tenim.