Dos milions per ampliar l'aplicació de purins a finques

La conselleria d’Agricultura rebrà 2,2 milions d’euros de la UE per posar en marxa en els propers quatre anys un projecte Life que té com a objectiu estendre l’ús de purins i fems com a fertilitzants en finques agrícoles. Així ho va anunciar ahir a Lleida la consellera Teresa Jordà. Va explicar que el departament pretén augmentar el terra disponible on abocar dejeccions, aconseguir una “fertilització d’excel·lència i sostenible” i contribuir a un model agrícola i ramader d’“economia circular i residu zero”. Una de les metes del projecte és estendre l’aplicació de purins a plantacions de panís, cereals d’hivern i fruiters, on la normativa en limita ara l’ús i impedeix abocar-los a l’estiu. La subdirectora general d’Agricultura, Neus Ferrete, va explicar que portaran a terme proves per demostrar que es pot fer sense efectes adversos per al medi ambient ni per a la seguretat alimentària, com a primer pas per suavitzar les limitacions actuals.

“Voldríem el cent per cent de la superfície agrícola amb fertilitzants orgànics, encara que créixer un 5% anual seria una victòria”, va apuntar. El projecte preveu proves de separació de la fracció líquida dels purins per aplicar-la mitjançant reg a l’entorn de granges. Així la fracció sòlida, que suposa menys del 10% del total, pot traslladar-se amb un cost molt inferior. Agricultura també provarà noves cisternes i màquines d’aplicació de dejeccions. Aquesta iniciativa, batejada com a Agriclose, arriba quan la Comissió Europea inicia un procés sancionador per incomplir la normativa sobre nitrats.

Defensen la gestió dels nitrats que qüestiona Europa Agricultura defensa la gestió dels purins una setmana després que la Comissió Europea (CE) obrís un procediment sancionador contra Espanya per incomplir la normativa sobre nitrats. Ferrete va reconèixer que “hi ha punts on hi ha incompliments” però va recalcar que la qualitat de les aigües subterrànies “no ha empitjorat” i que Catalunya “és de les que més han fet” per millorar la gestió de les dejeccions, encara que els efectes “no es noten en un any”. Per la seua part, Jordà va valorar que haver obtingut fons del programa Life és un reconeixement “al bon treball fins ara”.