El sector agrari, contra renacionalitzar la PAC i cofinançar ajuts com preveu Brussel·les

El sector agrari de Lleida rebutja que la nova Política Agrària Comuna (PAC), que hauria de regir el període 2021-2027, pugui renacionalitzar ajuts i amb això es produeixin greuges comparatius entre agricultors a Espanya i entre estats. Així va quedar ahir de manifest al I Fòrum SER Ràdio Lleida que va analitzar a la Universitat de Lleida la proposta de la nova PAC. La cap d’Unitat adjunta de la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea (CE), María Gafo, va explicar els problemes pressupostaris derivats del Brexit i que la proposta passa per una retallada dels pagaments directes als agricultors espanyols d’un 3,5 per cent, i en el cas dels destinats al desenvolupament rural la caiguda estimada és d’un 15,3 per cent. D’aquesta manera, queda en mans de l’Estat poder complementar ajuts per compensar les retallades.

A la taula redona moderada pel periodista Josep Cuní, tant el director d’Afrucat, Manel Simon, com el de Fruits de Ponent, Josep Presseguer, van defensar el paper de la Unió Europea i fins i tot el seu reforç. Simon es va queixar que Bèlgica hagi decidit que els fructicultors tinguin ajuts directes i Espanya no, un greuge comparatiu, va dir. També va censurar que pagesos amb drets de prima de cultius com tabac o cereals puguin mantenir-los i dedicar-se a la fruita, tenint uns fons del qual no disposen altres fructicultors. Presseguer es va mostrar preocupat perquè “cada vegada veig menys Europa i més estats membres”. Va remarcar el missatge advocant per “més Europa, que no se’n vagi Europa, que no dimiteixi”.

Brussel·les adverteix que Espanya podrà compensar la retallada de fons amb pressupost propi

L’exposició més dura contra la proposta de la Comissió va ser la de l’eurodiputada gallega Lidia Senra que, en paraules de Josep Cuní, va fer “una esmena a la totalitat” de la proposta de Brussel·les.

En una de les ponències anteriors, l’alcalde de Maials, David Masot, havia fet referència a greuges comparatius amb els ajuts comunitaris, però en aquest cas al mateix estat. Va afirmar que mentre un oleïcultor del Segrià o les Garrigues rep una ajuda de 150 euros per hectàrea, a Andalusia arriba a 800 euros. Aquesta diferència, va apuntar, dóna un marge al sector andalús per dominar estratègies, com Itàlia. A la mateixa taula de debat, l’alcalde de les Borges i vicepresident de la Diputació de Lleida, Enric Mir, va remarcar que avui el sector agrari és molt més que una economia tradicional amb una aposta per la investigació.

Una dieta equilibrada pot rebaixar la necessitat d’aigua L’aigua és un bé escàs i produir la mateixa quantitat de proteïna animal que de vegetal pot traduir-se en una despesa de deu i fins a vint vegades més d’aigua. Així ho va explicar ahir al I Fòrum de la SER Ràdio Lleida l’investigador de l’IRTA Josep Girona. Produir un filet de vedella pot necessitar entre 1.200 i 1.500 litres d’aigua, mentre que una poma pot tenir-ne prou amb 31 litres amb una utilització òptima del reg. El futur, segons la seua opinió, passa, entre altres punts, per cultius flexibles al canvi climàtic i de valor afegit.