Acorden el model català de la nova Política Agrària Comuna

Elaborar un Pla estratègic català amb l’objectiu de donar millor resposta a les especificitats de Catalunya és l’acord assolit entre els representants del sector productor i el departament d’Agricultura de la Generalitat en el marc de la Taula Agrària que s’ha celebrat aquest dimecres a Barcelona. L’estratègia plantejada pel departament, i consensuada amb Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, serà el posicionament que defensarà el Govern de la Generalitat en relació al finançament, l’estructura i mesures de la nova Política Agrària Comuna (PAC) que s’aplicarà en el proper període 2021-2027.

En relació amb l’acord, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha destacat la importància de comptar amb el suport del sector a l’hora de reclamar “la regionalització dels fons i que els plans estratègics s’estableixin a escala territorial amb l’objectiu de poder fer una gestió més eficient i eficaç dels ajuts”.

D’altra banda, el departament i el sector també han coincidit en el fet que “la nova PAC s’ha de modernitzar i simplificar amb polítiques que fomentin zones rurals dinàmiques i que assegurin la continuïtat d’un sector que té una enorme responsabilitat: garantir que hi hagi aliments suficients per a la ciutadania d’aquest país i que aquests aliments siguin de bona qualitat, saludables i segurs”, ha explicat Jordà.

Pla estratègic

En el document consensuat a la reunió d’avui, Administració i sector defensen l’elaboració d’un Pla estratègic català que inclogui, entre d’altres, la definició d’agricultor genuí amb indicadors objectius. Aquest barem ha de permetre “que qui rep ajuts de manera prioritària siguin aquelles persones i empreses que tenen l’activitat agrària com a activitat principal”, ha aclarit Jordà.

Respecte dels ajuts directes, s’ha acordat que el Pla prevegi la definició d’un nou model que abandoni la referència històrica dels drets, sempre i quan hi hagi mecanismes correctors per esmorteir-lo i el manteniment del règim de petits agricultors per donar suport a les petites explotacions per la seva contribució al desenvolupament territorial. També es proposa demanar l’augment dels fons destinats als ajuts associats adreçats a la millora de la competitivitat i sostenibilitat de les explotacions i a la qualitat de la producció, i mantenir les mesures contra la volatilitat i crisi de mercat, tot i que la seva aplicació haurà de ser més flexible i àgil per poder fer front als problemes puntuals d’algun sector. Per això, es considera necessari defensar l’establiment d’indicadors objectius que desencadenin de manera automàtica els mecanismes de crisi de l’OCM per a les pertorbacions de mercat.

El document també defensa la incorporació de joves com una eina imprescindible per garantir l’activitat agrària i la resiliència del món rural. Sobre aquest punt, la consellera d’Agricultura ha precisat que “cal respectar la singularitat en el model d’incorporació de joves que hem desenvolupat a Catalunya; no es pot acceptar cap regressió ni en els objectius ni en el desenvolupament de la mesura”.

Així mateix, el Pla estratègic català haurà d’incloure des de l’inici, en la seva definició, les demandes referents al reforç de les inversions que contribueixin a la mitigació del canvi climàtic i les relatives a la incorporació de la perspectiva de gènere. Finalment, entre els punts acordats es planteja que els ajuts Leader, destinats a la dinamització del món rural, puguin completar-se amb altres fons estructurals que no siguin els estricament agrícoles i que permetin abordar el desenvolupament local de manera integral, econòmica i social.