POLÍTICA AGRÀRIA
Front comú de conselleria i sector per obtenir una PAC en clau netament catalana
Aposten perquè la reforma de la Política Agrària Comuna mantingui que sigui el territori el que defineixi els programes de desenvolupament i els ajuts || Censura contra la “renacionalització” del sistema
Els representants de les cooperatives, Jarc i UP, ahir amb la consellera d’Agricultura.
La conselleria d’Agricultura i representants del sector van acordar a la Taula Agrària que es va celebrar ahir defensar des de Catalunya l’aplicació dels ajuts de la futura Política Agrària Comuna (PAC), que s’ha d’aplicar en el període 2021-2027, a través de l’elaboració d’un pla estratègic català. “La proposta que ens presenta Europa no ens agrada. Es perden fons i capacitat des de Catalunya per distribuir-los d’una manera equitativa d’acord amb el model agrari català”, va afirmar la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, després de la reunió de la Taula Agrària, que va comptar amb representants d’Unió de Pagesos, Jarc i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (Fcac). Jordà va mostrar el seu desacord amb la distribució de les prioritats del marc financer plurianual que va proposar la Comissió Europea (CE), que representa una reducció dels fons per a polítiques agràries i de les polítiques de cohesió social i econòmica en favor d’altres programes: “Hi sortim perdent tots els ciutadans europeus.”
Va lamentar que la proposta de la CE implica un reequilibri de les responsabilitats entre Europa i els estats membres amb el “pretext” de simplificar el procés, si bé va defensar la necessitat de regionalitzar els fons i que els plans estratègics els estableixin les comunitats per assegurar una gestió més eficient. És a dir, conselleria i sector reclamen que sigui Catalunya la que decideixi quines són les seues prioritats i com distribuir els ajuts en funció de les necessitats del territori. Es tracta que no sigui l’Estat qui marqui les pautes.
“Reclamem un pla estratègic català perquè estem en disposició de fer-ho”, afirma Jordà
“L’Estatut ens dóna competències exclusives en agricultura i ramaderia. Reclamem un pla estratègic català perquè estem en disposició de fer-ho”, va reafirmar, i va afegir que l’objectiu és donar millor resposta a les especificitats del sector català, ja que, va dir, l’alternativa és un pla únic a nivell estatal que comportarà una unificació de criteris.
Jordà vol buscar suport en altres comunitats i està en contacte amb Euskadi, les illes Balears, el País Valencià i preveu fer-ho també amb Aragó: “Ara comença el periple. És una cursa de fons ingent.”
La consellera va comparèixer davant de la premsa amb representants d’UP, JARC i FCAC, que van destacar el consens en la demanda d’un programa agrari català i van rebutjar la renacionalització.
També planteja demanar un augment dels fons destinats a les ajudes associades dirigides a la millora de la competitivitat i sostenibilitat de les explotacions, i mantenir les mesures contra la volatilitat i crisi de mercat, encara que comptarien amb una aplicació més flexible i àgil. Un altre dels eixos que s’exposen al document és la defensa de la incorporació de joves per garantir l’activitat agrària, la perspectiva de gènere per comptar també amb més dones en aquest sector.
L’‘agricultor genuí’, l’únic que podria arribar a cobrar fons
El document consensuat per la conselleria i el sector inclou la definició d’agricultor genuí amb indicadors objectius, com per exemple que els ingressos agraris siguin un mínim del 25 per cent respecte als ingressos totals perquè pugui tenir accés als ajuts, i pel que fa als ajuts directes preveu un nou model que abandoni la referència històrica dels drets, i el manteniment del règim dels petits agricultors.
