El Tribunal de la UE desestima la demanda de Fruits de Ponent per la crisi de la fruita

La sala tercera del Tribunal General de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, va desestimar ahir el recurs d’indemnització presentat per tres socis de la cooperativa lleidatana Fruits de Ponent contra la Comissió Europea per les mesures que va adoptar l’estiu del 2014 per fer front a les pertorbacions al mercat de la fruita de pinyol, la baixada de preus i el tancament de la frontera per exportar a Rússia, conegut com el veto rus.

En la sentència llegida ahir a Luxemburg, els tres jutges del Tribunal General rebutgen els arguments de la cooperativa lleidatana al prendre en consideració els arguments de la CE sobre la validesa i eficàcia dels mecanismes de retirada de fruita, que les mesures es van adoptar a partir dels preus aportats pels estats membres de la UE i que no es va intervenir tard.

El TUE, segons la cooperativa, ha minimitzat la crisi de la fruita al ser pocs els demandants

Durant la vista celebrada el passat mes de febrer, Fruits de Ponent, defensada pel despatx Roca i Junyent, va reclamar una indemnització de 312.000 euros per reparar el mal patit per tres dels seus membres (Escarp, Agropecuaria Sebcar i Rusfal 2000) assegurant que l’Executiu comunitari va adoptar un mecanisme de crisi que ella mateixa havia considerat prèviament “inadequat i ineficaç”, va acusar Brussel·les de no haver recollit informació de mercat i d’haver actuat sense comptar amb dades adequades sobre les mesures de retirada i considera que va intervenir tard. A més, va denunciar que les mesures de retirada cofinançada, de promoció i de distribució gratuïta eren “objectivament inadequades”. Una vegada coneguda la sentència, el director general de Fruits de Ponent, Josep Presseguer, va destacar ahir que “la sentència deixa clar que hi ha normes que atorguen el dret a indemnitzar els pagesos afectats per la crisi” i va atribuir en part la decisió “al fet d’haver anat sols”.

Tant Presseguer com el president de la cooperativa, Sebastià Escarp, van recordar que van estar dos anys buscant sumar suports a la demanda “tant a Catalunya com Espanya o Itàlia”, contactes que finalment no van quallar en part, segons Escarp, per “una qüestió d’egos”.

Finalment, Presseguer va explicar que analitzaran amb detall la sentència abans de decidir si presenten recurs de cassació i va reiterar que “el tribunal ha estat tou amb l’actuació de la Comissió Europea en la crisi de preus de la UE perquè no ha vist que el dany hauria estat tan greu”.

“Ens van preguntar tres cops per què no hi havia més demandants” L’advocat Roberto Vallina, del despatx Roca i Junyent, va assegurar ahir que “ha recaigut en una sola cooperativa la tasca de convèncer un tribunal de les conseqüències de tota una crisi d’un sector productor europeu” i va recordar que “tres de les cinc primeres preguntes dels jutges el dia de la vista van estar dirigides que expliquéssim com era que només demandés una cooperativa d’un únic país si la crisi de preus havia estat tan greu i a tot Europa”. “El dret a una indemnització és més creïble si són més els demandants, al tenir més força davant del tribunal.” Presseguer, per la seua part, va lamentar que la sentència rebaixi també la gravetat de la crisi de preus per la demora al presentar la demanda (el 2016, dos anys després) i, després de recordar que durant aquest temps “hem buscat sumar afectats a la querella”, va recordar que “es jutjava l’actuació de la CE, no el nostre comportament”.