La verema de cellers de Lleida ha crescut enguany gairebé un 8%

Els viticultors de Lleida han vist incrementada la producció de raïm en gairebé un 8 per cent en la darrera campanya de verema. Així ho calcula la conselleria d’Agricultura, que estima que s’han recollit unes 34.000 tones de raïm, davant les tot just 31.557 de l’estiu passat. L’any 2017 els efectes d’una meteorologia adversa, marcada per glaçades i pedra, va fer malbé ceps en bona part de la província.

Aquest any, tanmateix, s’ha caracteritzat per unes bones condicions per a la producció de les vinyes. D’una banda, per les precipitacions registrades a la primavera, a les quals s’ha afegit un estiu amb altes temperatures però sense deixar de banda dies també de pluges.

El 80% de la producció de la Denominació d’Origen forma part d’un programa sostenible

A més, si altres anys es produïa un avenç de la collita coincidint amb períodes de sequera, en aquesta ocasió s’ha constatat un retard d’entre set i deu dies de mitjana. El raïm ha tingut una maduració gradual precisament afavorida per les bones reserves hídriques. Malgrat que encara parlem de dades provisionals, els cellers lleidatans semblen coincidir que tot fa pensar en un bon any en qualitat i en quantitat.

De tota manera, el volum de raïm ha estat inferior al registrat fa dos anys, quan les dades definitives de la conselleria d’Agricultura situen en 40.550 les tones de fruita per a transformació.

La secretaria d’Estat de Comerç certifica en poc més de sis milions d’euros les exportacions de vi efectuades des de la província de Lleida l’any passat, mentre que les importacions es van acostar als dos milions.

Les últimes dades oficials, que són de l’any passat, situen en 4.488 les hectàrees destinades a Lleida a la producció de raïm per a transformació, encara que les considerades productives es limiten a 4.243. La conselleria té comptabilitzades a més vint-i-dos hectàrees més de vinyes la producció de les quals és de raïm de taula. L’any passat van treure al mercat 165 tones de raïm per a consum directe, però enguany la xifra s’eleva fins a les 300 tones. A Catalunya, Agricultura només té una hectàrea més de raïm de taula, en aquest cas a Tarragona.

La Denominació d’Origen Costers del Segre ha tancat l’últim any 2017 amb bons resultats de vendes, tant en el canal Alimentació com en Hostaleria, i és en aquest últim en el qual l’evolució és més positiva, amb un creixement de gairebé el 8%. Així ho reflecteixen les últimes dades presentades per l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) sobre el consum de vi a Catalunya i que es desprèn de l’últim informe Nielsen. Així mateix, del total de les 11 Denominacions d’Origen catalanes, la DO Costers del Segre és la quarta més consumit, amb una quota del 7,6 per cent, i just darrere de la DO Catalunya, Penedès i Terra Alta.

La DO Costers del Segre es va crear el 1986 i està formada per set zones repartides al llarg de tota la conca del riu Segre i del Pirineu lleidatà amb l’objectiu d’agrupar i dotar d’entitat pròpia la vitivinicultura de la província de Lleida.

La Denominació d’Origen compta des d’aquest any amb nova imatge, amb la qual vol posar en relleu la riquesa de la diversitat de les set zones productores distribuïdes per la província de Lleida.

Després de 18 anys, la DO es va decidir a renovar la imatge per adaptar-se als nous temps, amb un nou logotip identificatiu, amb el qual vol posar en relleu el tret diferencial de Costers del Segre com el territori vitivinícola estatal amb un compromís més gran amb la sostenibilitat.

I és que el vuitanta per cent de la producció de la Denominació d’Origen forma part d’un programa pioner a l’Estat que vetlla per un cultiu sostenible de la vinya i unes bones pràctiques en l’àmbit social, mediambiental i econòmic.

La DO Costers del Segre es defineix conscient de la importància en l’aprofitament dels recursos naturals, el tractament de residus i la reutilització de materials al costat de l’afany de millora constant, i continua treballant en el seu Programa de Sostenibilitat.