Mesures contra els gasos de les granges poden 'colpejar-ne' 2.800 a Lleida

La lluita contra el canvi climàtic sembla mantenir en peu de guerra les administracions, que pretenen accelerar les mesures per frenar les emissions d’efecte d’hivernacle. Ara la Comissió Europea s’ha fixat en el sector del boví i treballa en la implantació d’un gravamen perquè els ramaders paguin per les emissions contaminants de les vaques, que essencialment vénen de les seues flatulències. Es calcula que una vaca pot produir diàriament entorn de 300 litres de metà.

La mesura tindria una important repercussió per a ramaders de la província de Lleida que, de fet, compta amb un total de 2.756 granges de boví, amb 526.006 places per a animals. Per comarques, les que expliquen amb més explotacions són el Segrià (704), l’Alt Urgell (353), la Noguera (324) i el Pallars Sobirà (202). El segueixen el Solsonès (185), les Garrigues (172), l’Urgell (133), el Pallars Jussà (132), la Segarra (119), el Pla d’Urgell (118), la Val d’Aran (82) i l’Alta Ribagorça (76).

La cistella de la compra de productes carnis assoleix 14.757 milions el 2018, un 3,3% més

Per poblacions, Alcarràs és la que compta amb més nombre d’explotacions, amb 236 i capacitat per a 51.240 caps de bestiar, segons les últimes dades oficials de la conselleria d’Agricultura.

El president de la patronal de la producció de boví de carn a Catalunya Asoprovac, el lleidatà Ricard Gòdia, va recordar ahir que fa temps que el sector treballa a valorar la realitat de les emissions de gasos i que té un projecte amb francesos irlandesos i italians.

Va explicar que Lleida i el sector espanyol en general mantenen un avantatge competitiu pel sistema d’alimentació dels caps de bestiar, amb pinso que converteix el sector en més eficient des del punt de vista mediambiental.

Això permet canvis ràpids de formulacions, davant altres països on predomina l’alimentació amb pastura.

A més, cal tenir en compte el tipus de producció. Mentre que a Lleida se sacrifica majoritàriament els animals per a carn per sota dels dotze mesos, en altres països s’aposta per portar a l’escorxador els animals quan són més grans, la qual cosa obliga a ampliar el període d’engreix.

Per la seua part, el secretari general de Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (Fecic), Josep Collado, va considerar que l’anàlisi que està fent la Comissió i la possibilitat que gravi la carn i la llet per lluitar contra els gasos amb efecte d’hivernacle pot considerar-se un “avís a navegants”. Va afirmar que tot el sector carni ha d’apostar per la sostenibilitat, la cura del medi ambient i la reducció del consum d’aigua, entre altres mesures. Per aquest motiu, considera que fa falta una reflexió important per part del sector carni, tenint en compte que hi ha sectors més agressius que d’altres, va dir, amb el medi ambient.

Segons la seua opinió, si Brussel·les comença pel boví és perquè ho considera dins dels més agressius, però és un “avís a navegants” i tots els sectors tard o d’hora poden acabar afectats per noves mesures normatives i va recordar, per exemple, els esforços en el sector porcí per a la minimització dels purins.

Un de cada tres consumidors ha reduït la ingesta de carn

Un de cada tres consumidors de carn assegura que menja menys carn que fa uns anys, segons l’avenç de l’estudi que la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC) presentat ahir en el marc del Congrés d’AECOC de Productes Carnis i Elaborats 2019, que avui es clausura a la Llotja.

El perfil que més ha reduït aquest consum és el de les dones (33%) i els majors de 55 anys (39%). El 66% de les persones que diuen haver reduït el consum afirmen que ho han fet per raons de salut: un 30% esmenta el colesterol, un 11% asseguren que és perquè engreixa i un 22% apunten temes relacionats amb el benestar animal, el 22%.

El congrés reuneix grans empreses del sector carni espanyol i companyies de la distribució.

La cistella de productes carnis va assolir el 2018 els 14.757 milions d’euros, un 3,3% més que l’any anterior, segons va avançar el Retailer Services Consultant de Nielsen, Ignacio Biedma, en el congrés.

L’últim any també es va registrar un increment del 0,5% en volum, arribant als 2.127 milions de quilos venuts durant l’any passat, dades que consoliden la importància d’aquest tipus de productes a la cistella de la compra diària dels espanyols, va explicar Biedma.

La fresca s’emporta el 61,5% del pes total de la cistella de productes carnis, seguida amb un 34,8% de la xarcuteria i, finalment, un 3,7% per als plats preparats carnis –tant congelats com refrigerats i conserves.

El principal canal de venda de la carn fresca és el súper i l’híper (56%) davant del canal tradicional, que perd un 1,5% respecte a l’any anterior, la qual cosa mostra un comportament similar al de la resta de productes com verdures, fruites i peix.