Dos de cada cinc cooperatives agràries de Catalunya són centenàries

Un total de 38 cooperatives agràries catalanes eren ja centenàries el 2018 i fins el 2020 arribaran a ser-ho 5 més. Això suposa que gairebé un 20% d'aquest tipus d'entitats associatives a Catalunya daten de fa un segle o més. D'aquesta xifra és la que parteix l'estudi 'Factors d'èxit de les cooperatives centenàries', dels professors de la Facultat de Dret Economia i Turisme de la Universitat de Lleida Manel Plana i Yolanda Montegut, les conclusions del qual es van presentar divendres, després que l'any passat fos premiat amb l'ajut per a realització de treballs de recerca en l'àmbit del cooperativisme de la Fundació Roca i Galès i l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), dotat amb 3.000 euros.

La recerca analitza quines són les claus de la longevitat d'aquests ens, un 70% dels quals tenen com a activitat principal el vi i l'oli. D'aquesta manera, la majoria de cooperatives centenàries estan ubicades a la demarcació de Tarragona (40%) i després a Lleida (26%).

Entre les característiques d'aquesta dilatada trajectòria estan tenir una dimensió petita i una facturació no massa elevada. A més, un 50% tenen com a màxim 100 socis, i la major part de seues les seues facturacions estan per sota dels dos milions d'euros.

Pel que fa als socis, els autors del treball destaquen que en la majoria de cooperatives estudiades el nombre de socis totals és superior al nombre de socis productors, la qual cosa posa de manifest que hi ha un volum significatiu de socis que hi continuen vinculats, tot i haver deixat de ser productors.

Altres característiques de les cooperatives centenàries que els autors han constatat és que un 55% disposen de secció de crèdit, un 74% agrobotiga, i tot que més de la meitat no exporten els seus productes, gairebé el 40% tenen presència als mercats exteriors.

Les conclusions de la recerca subratllen que entre els factors explicatius de l'èxit de permanència de les cooperatives agràries catalanes estan dimensió, la utilització en la mesura del possible de fonts de finançament pròpies, la diferenciació mitjançant les denominacions d'origen, una adequada formació en l'entitat  i la millora del valor afegit a través d'una major presència al mercat.