Més de 1.200 aturats de Lleida volen treballar a la fruita, diu la Generalitat

La Generalitat i l’ajuntament de Lleida van aprofitar ahir per fer balanç parcial de la marxa de la campanya de la fruita, en especial en matèria laboral, i el Govern es va mostrar satisfet de la resposta dels parats davant la possibilitat de treballar recollint o envasant préssecs o nectarines en aquestes dates. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va visitar Lleida amb els consellers de Treball, Chakir El Homrani, i d’Agricultura, Tedesa Jordà, que van mantenir una reunió amb, entre altres agents, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, al Centre Cívic del Centre Històric.

Aragonès va aprofitar per afirmar que el treball dels serveis de la Generalitat per informar els aturats sobre les possibilitats d’ocupació en la campanya de la fruita s’han traduït que el SOC ha vehiculat un total de 2.769 sol·licituds d’ocupació presentades per 1.829 persones de tot Catalunya. Del total, 1.209 corresponen a les comarques de Lleida.

Inspecció analitza queixes sindicals per sous i centrals tenen problemes per trobar personal

El nombre de sol·licituds multiplica per catorze les de l’any passat. Tres de cada quatre inscrits, a més, no havien treballat abans al sector agrari. Del total de sol·licitants, 120 persones estan cobrant la renda garantida de ciutadania, quaranta-nou són aturats de llarga durada i una trentena menors estrangers que han arribat al territori no acompanyats, els coneguts com Menes. Malgrat que El Homrani va dir que fins que finalitzi la campanya no oferiran dades d’inserció laboral dels interessats, sí que va apuntar que els Menas hi estan treballant, en la línia de la informació publicada per SEGRE.

Així mateix, Aragonès va voler recordar que la Generalitat ha recuperat una partida per a la contractació de cinquanta-quatre persones que ajudaran a gestionar la campanya, dotada amb 629.000 euros.

Aquesta línia havia desaparegut el 2012, però la Generalitat no té previst de moment fer el mateix amb la d’ajuts perquè els pagesos puguin construir o adequar allotjaments, encara que preveu analitzar les necessitats del territori.

A l’espera que es conegui el laude d’obligat compliment sobre quin és el salari a aplicar a les centrals fructícoles, El Homrani va afirmar que si s’han presentat denúncies a Inspecció de Treball, l’organisme les analitza totes.

Aquestes declaracions coincideixen amb l’alerta d’algunes centrals fructícoles que estan tenint problemes per trobar personal.

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va sortir ahir al pas de les crítiques d’aquests últims dies relacionades amb l’atenció als temporers i va anomenar “hipòcrites” els que afirmen que amb el refugi de temporers s’està fent un “efecte crida” ja que, si no estigués en funcionament, “estaríem dient a les persones que dormin al carrer”. Va admetre certa “improvisació” que va justificar per la “falta de temps” després de la seua recent arribada a la Paeria i va anunciar que, de cara al 2020, l’objectiu és buscar un espai que es pugui habilitar durant tot l’any per donar resposta a situacions excepcionals com la campanya de la fruita a l’estiu, el pla iglú a l’hivern o qualsevol possible eventualitat.

Respecte al nou refugi de temporers, traslladat de Cappont al pavelló Agnès Gregori de Balàfia, la primera nit de dimecres a dijous hi van dormir vuitanta-nou persones, segons va explicar Pueyo. Va insistir que van decidir traslladar l’espai perquè té més capacitat i les instal·lacions són millors.

Per organitzar la pròxima campanya va remarcar que el primer pas és recollir les dades de les persones que s’acullen actualment al refugi i que dormen al carrer, saber quin tipus de contractació tenen per buscar un espai depenent de les necessitats per “fer front a situacions diverses”.

La Plataforma Fruita amb Justícia Social, per la seua part, va criticar que la Generalitat “segueix sense afrontar la vulneració de drets de temporeres” i que no presenten “cap mesura que millori substancialment” les condicions de les persones que vénen a Lleida a collir fruita.

Aragonès planteja un Salari Mínim propi per a Catalunya

Abans de la visita a Lleida, el vicepresident Pere Aragonès va plantejar a Barcelona calcular un Salari Mínim Interprofessional de referència a Catalunya a través del “consens social” amb patronals i sindicats. Ho va anunciar durant la presentació de l’Informe de l’Economia Catalana 2018, en què es va destacar que Catalunya va recuperar l’any passat el PIB per càpita anterior a la crisi econòmica, situat en els 32.000 euros: “Ens agrada més parlar de prosperitat que de creixement econòmic.” Va admetre que no té competències per crear un SMI per a Catalunya, per la qual cosa va demanar suport als agents socials.