AGRICULTURA ANÀLISI
Només un terç dels beneficiaris d'ajuts de la PAC cotitza com a agricultor a Lleida
La conselleria té comptabilitzats 41.086 beneficiaris, mentre que la Seguretat Social en registra 14.619 || Polèmica en ple debat sobre qui ha de tenir prioritat en els fons comunitaris
El sector d’herbacis és un dels que reben fons comunitaris.
Tot just un de cada tres beneficiaris d’ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) a Lleida cotitza com a agricultor en el sistema especial de la Seguretat Social per a agricultors i ramaders. Així es desprèn de l’encreuament de dades entre administracions. La Generalitat situa en 41.086 els perceptors de fons comunitaris, que, en concret, l’any passat es van repartir 125,96 milions d’euros. Tanmateix, les últimes dades d’afiliació del ministeri tot just compta amb 14.619 en finalitzar el mes de juny passat. Aquesta dada és similar a la que es registra en el conjunt de l’Estat on, amb xifres del 2016, es comptabilitzen 800.000 perceptors d’ajuts i 280.000 professionals agraris, segons Unió d’Unions, organització a la qual pertany Unió de Pagesos.
Aquesta dada és especialment significativa en un moment en el qual s’ha de definir la nova PAC i establir qui té dret a percebre fons públics.
Compta amb 340.000 beneficiaris de la PAC, mentre que n’hi ha 427.000 amb interessos agraris
Les organitzacions agràries volen acabar amb els que qualifiquen com a “agricultors de sofà”, fórmula amb la qual es refereixen a rendistes o persones que són propietàries de finques o granges però que els seus ingressos principals arriben d’altres activitats.
Amb la normativa actual, una persona o entitat pot cobrar ajuts si demostra que almenys el 20% dels seus ingressos agraris totals són diferents dels pagaments directes de la PAC, per la qual cosa a Espanya no es tenen en consideració els ingressos totals.
Les diferents organitzacions reclamen modificacions de cara a la nova PAC i que els ajuts es dirigeixin al que es qualifica com a “agricultor genuí”. A Catalunya, els sindicats, les cooperatives i la Generalitat han fet un front comú en el qual ho defineixen amb indicadors objectius, com que els ingressos agraris siguin un mínim del 25% respecte als seus ingressos totals perquè pugui tenir accés als ajuts, i respecte als ajuts directes preveu un nou model que abandoni la referència històrica dels drets, i el manteniment del règim dels petits agricultors per defensar el teixit social en els municipis.
En altres països comunitaris, la disparitat entre perceptors d’ajuts i cotitzadors com a pagesos és molt diferent a la que es registra a Catalunya o a Espanya.
Per exemple, en el cas de França, hi ha més professionals agraris que beneficiaris dels pressupostos de la Unió Europea. Estem parlant de 340.000 perceptors d’ajuts davant 427.000.
Definir qui és ‘agricultor genuí’, clau amb fons a la baixa
Definir qui és l’“agricultor genuí” i qui és “agricultor de sofà” pot semblar una cosa intranscendent, però tanmateix és clau i més si es té en compte que s’ha de pactar la reforma de la Política Agrària Comuna i que el pressupost de la Unió Europea per al camp tendeix clarament a la baixa.
