El cost de la mà d'obra per a la fruita a Lleida puja 15 milions

La campanya de la fruita és un dels grans focus de contractació a la província de Lleida, que es concentra en tot just quatre mesos i que necessita un gran volum de treballadors. Es calcula que ve a generar de l’ordre de 30.000 contractes per a una mitjana d’unes 25.000 persones que treballen tant al camp recollint préssecs, nectarines, paraguaians, peres i pomes, com a les centrals fructícoles encarregades de la manipulació, envasat, conservació i comercialització.

Parlem de xifres molt importants i més si tenim en compte que a la província, per exemple, aquest mes de juny hi havia en total poc més de 142.000 treballadors assalariats. Dels 25.000 temporers, s’estima que de l’ordre d’un 60 per cent treballen a les explotacions agrícoles i el 40 per cent restant ho fa a les cooperatives i empreses fructícoles.

Agricultors i centrals afirmen que temporers deixen la feina en dies o fins i tot en hores

Les empreses temen que els problemes s’agreujaran en el futur i miren a l’automatització

De fet, el cost de la mà d’obra és un dels més significatius a l’hora de produir un quilo de fruita i les variacions salarials, adverteixen els empresaris agroalimentaris, tenen una repercussió capital en els resultats econòmics. La pujada del Salari Mínim Interprofessional i la seua repercussió a les nòmines dels treballadors costarà de l’ordre de 15 milions d’euros tant per als agricultors com per a les centrals fructícoles, segons estimacions del mateix sector. Estem parlant que depenent del tipus de fruita pot representar per al pagès entre 2 i 5 cèntims d’euro per quilo de fruita produït.

L’SMI ha pujat aquest any un 22,3 per cent a l’establir-se en 12.600 euros anuals, la qual cosa equival a catorze pagues de 900 euros o dotze nòmines en aquest cas de 1.050 euros. La polèmica ha acompanyat a l’adequació els treballadors eventuals del camp a tot l’Estat, que han acabat amb diferents resolucions.

En el cas de Lleida i Catalunya en general, Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i Institut Agrícola Català de Sant Isidre, com a organitzacions empresarials, van acordar amb els sindicats de treballadors UGT i CCOO reflectir a les taules salarials que el sou per hora per a un temporer que recull fruita al camp és de 7,02 euros bruts. En aquest import s’inclou el salari base, el prorrateig de la gratificacions extraordinàries, les parts proporcionals dels dissabtes, els diumenges i vacances.

Pel que fa al cas de les centrals de fruita, l’acord en una mesa de negociació va ser impossible a causa de les diferents interpretacions i amb crítiques de la patronal cap a Inspecció de Treball. Al final, el Tribunal Laboral de Catalunya ha dictaminat que tots els treballadors de les cambres de fruita han de cobrar un mínim de 7,08 euros l’hora.

La mesura ha estat aplaudida pels sindicats de treballadors mentre que la patronal Afrucat l’accepta i l’acata però afirma que no la comparteix, i diu que és la primera vegada que hi haurà un salari mínim per hora diferent segons el sector o el tipus d’activitat.

Però aquest no és l’únic problema amb el qual es troben els empresaris. Malgrat tot, s’estan trobant amb problemes a l’hora de poder comptar amb la mà d’obra que necessiten. En general, pagesos i empreses compten amb una base de personal eventual que treballa per a ells any rere any. Al camp moltes de les quadrilles són fixes, però es necessiten cobrir les baixes que sorgeixen d’un any a un altre o les necessitats en moments concrets per pics de producció o demanda.

Asseguren que no troben personal disponible suficient i que en molts casos poden contractar-lo un dia i que el temporer tot just es queda treballant unes hores o una jornada, en alguns casos. Moltes vegades són persones que no tenen experiència al sector i que asseguren que aquesta feina no és per a ells, segons assenyalen diverses fonts.

Així doncs, els pagesos acaben fent altes i baixes de temporers, amb el cost de gestoria que suposa i la pèrdua de temps en burocràcia, es queixen i tenen problemes per cobrir les seues necessitats. Asseguren que és una situació que temen que vagi a més de cara als pròxims anys i urgeixen solucions al més aviat possible.

Amb la crisi es van anul·lar pràcticament excepte algunes contractacions de personal amb drets adquirits per exemple de colombians, ja que persones que s’havien quedat sense ocupació a la construcció, fonamentalment estrangers, es dirigien a buscar feina al camp. Però la millora de la situació econòmica ha creat oportunitats en altres sectors i els pagesos tornen a tenir problemes. Per aquest motiu, empreses i productors reclamen a l’Administració que obri de nou quotes per poder contractar personal als seus llocs d’origen.

Adverteixen que malgrat el volum de persones inscrites a les oficines de l’atur, 17.454 a les comarques de Ponent al juny d’acord amb les dades oficials, no troben prou personal per recollir i envasar la fruita. Fa poc més d’una setmana, la Generalitat va afirmar que després de les seues gestions i informació als desocupats, 1.829 d’ells a Catalunya estan disposats a treballar a la campanya. Va indicar que a Lleida són un total de 1.209.

Però des de les empreses es pregunten en privat on són i insisteixen que no els troben disponibles. Molts auguren que el futur passa per l’automatització dels treballs en camp i central.

Cooperatives que ofereixen servei de quadrilles als socis com a sortida

Fruits de Ponent ho va assajar l’any passat però aquesta campanya està funcionant a ple rendiment: ha creat una secció pròpia a la cooperativa que dóna servei als socis per cobrir les seues necessitats quan no troben treballadors. No es tracta d’oferir mà d’obra ni de cedir personal en plantilla. Ha creat una secció nova a la cooperativa que porta a terme les tasques que el pagès li requereixi, com l’aclarida dels arbres o la recollida de la fruita en una finca concreta. La cooperativa ho fa amb una brigada dirigida per un capatàs propi que pot arribar a tenir seixanta o setanta persones.