RAMADERIA MEDI AMBIENT
Una desena de granges de Lleida usen un nou sistema de recollida de caps de bestiar morts
Basat en el procés d’hidròlisi, redueix la necessitat de visita de camions per a la retirada || Malgrat que és més costós que el tradicional, permet incrementar la bioseguretat davant de malalties
Prop d’una desena de granges de Lleida han optat per un sistema d’emmagatzematge i recollida d’animals que permet emmagatzemar-los a la mateixa explotació durant mesos i reduir les visites de camions per al trasllat. Entre els beneficis destaca que amb això es reforça la bioseguretat a les granges. Així ho explica Quintiliano Pérez Bonilla, impulsor i investigador del sistema Bio Seguritas i que es defineix com a ramader de porcí i veterinari coneixedor a fons del sector i dels problemes de tot tipus que poden generar les malalties.
De fet, és molt conegut en el sector porcí local, atès que era director general de Ramaderia del ministeri quan Lleida va patir la pesta porcina als anys noranta.
Aquest sistema es basa en uns contenidors amb hidrolitzadors en els quals el ramader diposita els porcs morts on, amb un sistema, entre altres coses, amb filtres de carboni activat s’eviten les pudors i es comença el procés de descomposició dels cossos. En aquest sentit, Pérez Bonilla afirma que en la mesura que el procés d’hidròlisi augmenta, es redueix la càrrega bacteriana de les restes i aquestes poden estar durant el procés tres mesos a les explotacions.
Amb aquests contenidors que es precinten, calcula que únicament seran necessàries entre quatre i deu visites de camions anuals a una granja per fer-se càrrec de les restes, quan el sistema tradicional en pot representar dos o fins i tot tres de setmanals. Les restes es traslladen a una planta de tractament ubicada a la localitat aragonesa de Pina de Ebro, Gestcompost, per al tractament final.
Pérez Bonilla afirma que el cost de recollida és similar al tradicional i que a Catalunya està autoritzat per l’assegurança a tal efecte.
Tanmateix, el cost s’incrementa a causa de la necessitat de comptar amb els contenidors especials. Amb un sistema de rènting pot representar uns cinquanta euros mensuals durant set anys, i transcorregut el període passa a ser propietat del ramader. Per a una granja de mil verres reproductores serien necessaris tres o quatre d’aquests contenidors.
Encara que treballa a tot l’Estat, de moment el gruix de l’activitat el té a Aragó, amb al voltant de 180 explotacions.
A la planta, el tractament de les restes es fa a un total de 133 graus de temperatura i 3 atmosferes de pressió durant un període de vint minuts, explica sobre les característiques tècniques el que va ser alt càrrec ministerial.
Unes restes que acaben generant energia i també adobs
Les restes dels animals morts i que utilitzen el sistema d’hidrolització es tracten en una planta a Pina de Ebro en què es genera biogàs i electricitat i també adob. Per aquest motiu, l’impulsor, Quintiliano Pérez Bonilla, afirma que “treballem en economia sostenible. D’una banda reduïm el risc de malalties a l’incrementar la bioseguretat de les granges i produïm energia elèctrica procedent del biogàs generat en el procés. A la planta aragonesa “no incinerem i el biogàs s’utilitza per cobrir les necessitats energètiques de la instal·lació i l’excedent es destina a la comercialització d’energia elèctrica. Les restes sòlides que queden s’utilitzen com a adob”, conclou.