El nombre de lleidatanes al capdavant d'una explotació agrària tot just arriba al 29%

Les comarques de Lleida compten en l’actualitat amb 23.049 explotacions agràries, de les quals 14.409 estan liderades per homes, 5.083 per dones i les 2.837 restants tenen al capdavant una persona jurídica, és a dir, una empresa. Tenint en compte les que estan dirigides per una persona física, les dones amb prou feines representen el 28,71% del total, una taxa que fins i tot està per sota de la mitjana catalana, on s’arriba a un 32%, segons les dades oficials de la conselleria d’Agricultura. Per comarques, només en el cas del Segrià i la Noguera se supera el miler de dones caps en el sector agrari, en concret amb 1.166 i 1.018, respectivament. Són els territoris on hi ha un major nombre d’explotacions, amb 5.728 i 3.864.

La comarca amb més percentatge de dones líders de negocis és l’Alta Ribagorça, però cal tenir en compte que amb les seues 46 explotacions és una de les dos comarques amb menys negocis agraris, només darrere de la Val d’Aran. A la Ribagorça hi ha 12 dones, el 36,36% del total, mentre que a Aran amb prou feines en són representades 3, la qual cosa representa un 16,66%.

Les finques cerealístiques tenen una superfície clarament superior a la de cultius permanents

A l’hora d’analitzar l’edat dels responsables dels negocis del camp, es confirma que és elevada. Per posar un exemple, dels 2.376 homes que en lideren un a la Noguera, 962 tenen més de 65 anys i 545 es troben entre els 55 i l’edat de jubilació. Uns altres 586 tenen de 41 a 55 anys i 283 han arribat com a màxim a la quarantena. Entre les dones, l’envelliment entre les líders de les explotacions també és una constant. Així, prenent l’exemple del Segrià, 471 dones han superat l’edat de jubilació teòrica, 319 més tenen entre 56 i 65 anys, 278 es troben entre la quarantena i els 55 anys i tot just 98 tenen menys de 41 anys. Aquestes franges d’edat es repeteixen a tot el territori.

La conselleria d’Agricultura té comptabilitzades un total de 23.049 explotacions agràries a les comarques de Lleida, amb una superfície total de 346.224 hectàrees. És a dir, que la mitjana de superfície se situa en una quinzena d’hectàrees. Però com acostuma a passar amb les estadístiques, amaguen situacions molt dispars. Les 19 explotacions de la Val d’Aran amb prou feines ocupen 13 hectàrees, és a dir, una mitjana de 0,68 cada una. En el costat oposat es col·loca el Solsonès, amb 28,26 hectàrees de mitjana a les seues 691 finques.

La disparitat s’explica pel tipus de cultius a cada comarca, perquè poc té a veure una explotació cerealística de la Segarra o el Pallars Jussà, on es ronda la vintena d’hectàrees, a una de fruiters del Pla, on es voregen les nou. En comarques on té una gran importància els cultius permanents, com són les oliveres, els ametllers o els fruiters, la superfície se situa ens les 11,53 hectàrees de les Garrigues i les 15,12 del Segrià. Entre les finques més petites són les de l’Alta Ribagorça i el Sobirà, amb 4,84 i 4,29 hectàrees, respectivament, mentre a la banda alta la Noguera supera les 17, mentre que a l’Urgell la mitjana que comptabilitza la conselleria és de 14 hectàrees i a l’Alt Urgell es queden en una dotzena.

En el conjunt de Catalunya, l’explotació mitjana té 15,26 hectàrees, 0,2 més que a Lleida.

El nombre de lleidatanes al capdavant d’una explotació agrària tot just arriba al 29%Petites finques que fixen la població rural i la professionalització La radiografia de les explotacions agrícoles de Catalunya el 2019 indica que el 43% de la superfície agrícola útil està gestionada per agricultors que tenen l’activitat agrària com a primera ocupació i el 57% restant la gestiona un perfil d’agricultor que complementa aquesta font d’ingressos amb d’altres. A Catalunya coexisteixen dos perfils d’agricultor, els qui gestionen un model d’explotació de reduïda dimensió, la qual cosa permet el manteniment de població a les zones rurals i la vertebració del territori, i un altre model d’agricultor, titular d’explotacions de més dimensió que tendeix a la professionalització.