AGRICULTURA CRISI
El preu de la fruita de pinyol al pagès ha caigut fins a un 65% en deu anys
El sector adverteix al Parlament de la seua “mort silenciosa” i que perilla el territori | El sector de la fruita dolça de Lleida va dir ahir clar i català, a la comissió d’Agricultura del Parlament, que està en perill de desaparèixer, amb greus conseqüències per a l’economia dels pobles, de les seues empreses, de l’ocupació i de l’equilibri territorial. Les liquidacions per al productor de fruita de pinyol han caigut fins a un 65% en deu anys.
El president d’Afrucat, Fancesc Torres, el de la Plataforma en defensa de la Fruita, Jordi Vidal, i l’alcalde d’Alcarràs, Manel Ezquerra, van ser ahir els representants d’empreses i cooperatives, agricultors i municipis fructícoles per explicar al Parlament que la crisi del sector de la fruita de Lleida està en clar risc. Un problema que no només és econòmic, sinó social i de gestió del territori, és a dir, un conflicte global i que com a tal urgeixen unes mesures globals que reclamen a l’administració i la mateixa cambra catalana.
Per donar una idea de la magnitud econòmica, Ezquerra va posar l’exemple d’un veí d’Alcarràs que el 2009 registrava liquidacions de 0,5067 euros per quilo de préssec, la mateixa varietat per la qual l’any passat tot just va percebre 0,2146. És a dir, una caiguda del 57%. Però la situació és encara pitjor en la nectarina big top amb un enfonsament dels preus per al mateix productor d’un 65%, al passar de 0,6325 euros per quilo fins als 0,2173.
Adverteixen que la crisi dels fructicultors repercuteix en altres sectors i en l’equilibri territorial
Torres va passar comptes de preus ponderats sortits de central la passada campanya de 0,54 euros el quilo de préssec i de 0,57 en el cas de la nectarina, clarament inferiors a uns costos d’almenys 0,70. En paraguaians la diferència és menor però no per això menys escandalosa perquè el preu de 0,76 euros està molt lluny dels almenys 0,84 de costos. Estem parlant d’unes pèrdues a Catalunya l’estiu passat de 65 milions d’euros, pràcticament tot a Lleida, que concentra la producció. Però no es tracta d’una mala campanya, sinó que plou sobre mullat, amb uns resultats pràcticament any rere any escrits en números vermells des que Rússia va imposar el seu veto a la fruita europea l’agost del 2014. “Un mercat que ens va costar conquerir deu anys el vam perdre de la nit al dia”, va dir.
Jordi Vidal va recordar què significa el sistema “a resultes” per a l’agricultor. “Entreguem la fruita als magatzems i esperem la bona voluntat del mercat perquè valori el nostre producte”, que cobren mesos després. Però es va lamentar que no és així i que una fruita que en molts casos amb prou feines cobren a 20 cèntims el quilo acaba a 2 euros per al consumidor. Va alertar que els agricultors no poden suportar més la situació després de cinc anys, va dir, sense cobrir costos.
“És la mort silenciosa del sector”, es va lamentar i va assenyalar que amb només 20 cèntims més per quilo la situació seria diametralment oposada. Té clara la solució, que, va assegurar, passa per regularitzar els mercats i que no sigui tan sols la distribució la que tingui el poder de marcar els preus, o subvencions. Va denunciar la situació personal dels agricultors, que s’avergonyeixen de sortir al carrer i dir que perden diners, de joves que no volen continuar o que es veuen obligats a tornar ajuts d’incorporació si busquen ingressos en un altre sector. A més, va deixar clar que sense pagesos no hi ha gestió del territori. “El gran incendi de Deltebre es va parar a Maials”, el va aturar el treball dels pagesos, va remarcar.
L’alcalde d’Alcarràs, pel seu costat, va advertir que sense agricultors patiran en cascada altres activitats econòmica dels pobles, des del comerç fins als serveis, i es perdrà feina, amb risc de tensió social i desequilibri territorial.