Utilitzen closques d'ametlla perquè no creixi herba a sota de les vinyes

Closques d’ametlla i mulching (restes) de pi. Aquests són els dos elements que s’utilitzen en un projecte de la UdL que s’està executant en una vinya del Pla de Raimat amb l’objectiu d’evitar la proliferació d’herba sota dels ceps. Jordi Recasens, catedràtic especialitzat en malherbologia, va explicar ahir a SEGRE que aquesta nova tècnica estalviarà als productors haver de passar tres o quatre vegades a l’any la segadora per sota de les vinyes per eliminar les herbes que perjudiquen el rendiment. D’aquesta manera podran economitzar recursos. I és que, segons els primers resultats de l’estudi, que ha de prolongar-se al llarg de dos anys més, la capa de closques d’ametlla i pi es manté durant dos o tres anys. A més, també sembla que atorga més vigor als ceps. Un vigor que, segons va apuntar Carlos Cabrera, doctorand a la UdL, si el productor no el desitja, es pot reduir per mitjà de la disminució del reg, amb la qual cosa, en definitiva, també es podria fer descendir la despesa d’aigua. De moment, la coberta de closques d’ametlla i mulching de pi s’ha col·locat únicament en set fileres de ceps de la finca, que produeix per als centenaris cellers de Raimat.

Com va destacar Recasens, a simple vista s’observa la gran diferència en la presència d’herbes entre la zona en la qual es desenvolupa la investigació i les adjacents. Tot i així, va subratllar que s’ha d’esperar als pròxims mesos per veure com evoluciona el creixement de l’herba. “Som encara al febrer, però és simptomàtic que on testem el projecte pràcticament no hagi crescut l’herba sota de les vinyes i que al voltant nostre sí que ho hagi fet”, va destacar.

D’altra banda, Cabrera va indicar que els sensors instal·lats a la finca han detectat que, sota de la capa d’ametlles i pi, la temperatura és més alta a l’hivern i més baixa a l’estiu. “Si hi hagués un hivern amb moltes gelades, pot ser que fos favorable per a la planta, també podria afavorir una floració anticipada”, va afegir.

En paral·lel, en una quinzena de fileres de vinya d’una altra finca de Raimat, situada a la partida de la Clamor Baixa, la UdL i investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques de Còrdova han utilitzat un dron per detectar les zones en les quals prolifera l’agram, una herba que capta molta aigua i nutrients i perjudica el desenvolupament de la vinya.

Segons va manifestar Recasens, aquesta és la millor època de l’any per detectar des de l’aire l’agram, perquè, a l’estar sec, adquireix un color pallós que el diferencia de la resta d’herbes i dels ceps. Així doncs, és més fàcil per al dron assenyalar els llocs on creix, la qual cosa permet focalitzar el tractament herbicida per eradicar-lo directament allà on és necessari. “Si aconsegueixes tenir un mapa del lloc en el qual hi ha concretament l’agram, pots dirigir les aplicacions herbicides on hi ha el problema i optimitzar la quantitat de producte subministrada”, va manifestar el catedràtic de la Universitat de Lleida.