“O ens mobilitzem per un preu just al nostre esforç o tanquem”

Els pagesos no es resignen a llançar la tovallola i defensen el seu dret a viure de la terra, però ja tenen l’aigua més amunt del coll. Així ho manifestaven molts dels assistents a la històrica mobilització que es va celebrar ahir a Lleida, muntats en tractors o peu. Els agricultors més veterans denuncien que el seu esforç no és retribuït a preus justos, la qual cosa provoca que els joves no vegin que el camp sigui el seu futur. A alguns els sembla inconcebible que els polítics no s’adonin que l’agricultura és el motor de Lleida, que sense ells al darrere, la resta de sectors associats (directament o indirectament) no podrien subsistir.

“El pagès fa quatre euros i n’inverteix cinc, els diners sempre estan rodant –assegura Lluís, un pagès de 55 anys–. Si movem els diners significa que fem que altres sectors indirectes es moguin amb nosaltres i això no ho tenen en compte els polítics. Han de pensar –lamenta– que el dia que l’agricultura deixi d’existir, la gent que viu al nostre voltant ens trobarà a faltar.” Assegura que el productor només vol rebre el que és just pel seu treball però ara mateix la situació espanta les noves generacions.

Per la seua banda, els joves agricultors reclamen incentius per continuar produint perquè actualment el sector “és mort” i sense ajuts per poder continuar produint “o ens mobilitzem o tanquem”, advertia un altre pagès. Aquest era el sentiment general dels 3.000 manifestants que van sortir ahir al carrer per exigir mesures urgents per al camp en general, no només ja per als productors de fruita dolça, que estan perdent diners des del 2014.

“Hem viscut uns quants anys produint per sota dels costos–explica Robert–, ara els polítics s’han adonat que sense nosaltres els pobles desapareixen. La situació és insostenible ja que per a molts aquest pot ser l’últim any com a agricultors.”

I no és per falta de ganes. Josep assegura que el pagès no és de llançar fàcilment la tovallola. “Els agricultors aguantem molta pressió. Estem tot l’any treballant i quan veiem que ha estat una mala campanya, continuem pensant que l’any que ve serà millor. I quan passa el temps i veiem que segueix anant malament, i continuem pensant que potser l’any que ve m’anirà millor”.

Per a Aitor, aquesta mobilització arriba tard. “S’hauria d’haver fet molt abans –es queixa– quan es va iniciar el veto rus. En aquella època tothom va passar del tema dient som Europa, ja s’arreglarà i aquí no s’ha arreglat res.”

Assegura que la situació va anar a pitjor mentre que les grans superfícies comercials “multiplicaven un 300 per cent el preu de la fruita que acaba cobrant el pagès”. Per a ell, el futur “pinta fosc”.

“Continuarem lluitant pel nostre futur. No volem ser l’última generació que viu dels seus propis fruits, segons assegura Jordi Vidal, president de la Plataforma en defensa de la fruita dolça, un sentiment que, malgrat els grans obstacles, segueix present a les ments de cadascun dels pagesos que van assistir ahir a una cita històrica d’unitat per la supervivència del camp.