Lleida ha perdut 2.200 agricultors en deu anys

El sector agrari representa un dels pilars de l’economia de Lleida, al concentrar deu de cada cent euros de la riquesa de la província. Aquesta taxa es duplica si es té en compte a més la indústria agroalimentària. Malgrat ser clau per al desenvolupament de Ponent, Alt Pirineu i Aran, el nombre d’agricultors a la província no deixa de baixar, amb una caiguda superior als 2.200 des de l’any 2009.

En concret, les dades d’afiliats a la Seguretat Social registraven aquest mes de gener passat 9.338 en el règim d’autònoms al sector d’agricultura, ramaderia i silvicultura. Representa un descens de 215 respecte a les mateixes dates de l’any passat. El nombre actual d’agricultors es troba molt lluny dels 11.530 que reunia el 2009, un període en què s’ha registrat un retrocés del 19%. És a dir, pràcticament un de cada cinc pagesos han deixat el camp en tot just dos dècades.

Els agricultors adverteixen d’un canvi de model que posa en risc l’explotació familiar

“Som una espècie en risc d’extinció”, afirmava ahir una agricultor a la manifestació, i aquestes xifres li donen la raó. Els agricultors avui no arriben ni al 5% dels afiliats a la Seguretat Social. A aquestes xifres cal sumar el nombre de treballadors del camp, el volum del qual és molt fluctuant i que assoleix la xifra rècord a l’estiu, ja que durant la campanya de la fruita poden generar-se uns 20.000 llocs de treball.

El descens en el nombre d’agricultors es tradueix en l’abandó d’explotacions, fonamentalment les més petites, amb les conseqüències que té per al teixit social i econòmic del món rural.

Les últimes dades macroeconòmiques de l’Institut d’Estadística de Catalunya del 2017 situen el Valor Afegit Brut de l’economia de Lleida en els 10.849 milions d’euros i l’agricultura és una de les grans fonts de riquesa de la província, amb 1.034,7. Però cal tenir en compte que la indústria agroalimentària representa de l’ordre de mil milions d’euros més.

En aquestes xifres, a més, no s’inclouen altres activitats lligades directament al camp, com poden ser la indústria i comercialització de maquinària agrícola, fitosanitaris, sistemes de regs o construcció d’instal·lacions per a finques i granges, per posar-ne alguns exemples.

A més a més, com posaven de manifest ahir els agricultors, si el pagès corrent continua perdent diners any rere any en sectors com la fruita dolça o en el millor dels casos cobrint costos com en l’oli d’oliva, no pot consumir i el comerç local acaba tocat.

L’anàlisi comarcal posa de manifest que la comarca de les Garrigues és el territori de Ponent on el camp té més pes. Representa el 25,6 per cent del Producte Interior Brut de la comarca, segons dades de l’any 2018 incloses a l’últim Anuari Econòmic Comarcal del BBVA. La segueixen la Noguera (12 per cent), el Pla d’Urgell (8,15 per cent), l’Urgell (7,5 per cent), l’Alt Urgell (5,9 per cent), el Solsonès (5,7 per cent), el Pallars Jussà (5,0 per cent), el Segrià (4,7 per cent), la Segarra (4,6 per cent), l’Alta Ribagorça (1,6 per cent), el Pallars Sobirà (1,6 per cent) i la Val d’Aran (0,3 per cent).

L’estudi del banc també deixa clar que els resultats del sector agrari pateixen una crisi que ve de lluny. Des del sector agrari s’adverteix que afronten un canvi de model, en el qual cada vegada perden més pes les explotacions familiars, claus per al manteniment de la població al món rural, mentre que creixen els interessos de grans empreses procedents en molts casos d’activitats alienes al camp.