ESNOTICIA
Una baula molt feble
Madrid insisteix a reformar la llei de la cadena alimentària però sense concretar com || Els pagesos exigeixen que la distribució no compri per sota de costos
El ministeri d’Agricultura promet canvis a la normativa com a via de solució dels problemes del camp. Però el sector adverteix que la clau és el veto a preus per sota de costos. El sector agrari de tot l’Estat es troba en peu de guerra, perquè els problemes no se circumscriuen a la fruita, que des de l’any 2014 ha tancat campanya rere campanya en número rojos, sinó que es repeteix pel que fa al cas dels cereals, l’oli d’oliva i un llarg etcètera.
Des del ministeri d’Agricultura fa setmanes que anuncia canvis urgents en la llei de la cadena alimentària com una de les vies de solució. Però el problema és que aquesta cadena té una baula molt feble, els productors, davant d’una altra amb un clar poder a l’hora de la fixació dels preus com és la gran distribució.
El ministeri vol obligar a incloure el cost de producció com a factor per establir els preus
El preu per al pagès de Lleida dels préssecs ha descendit fins un 65% en els últims deu anys
La clau, adverteixen agricultors i ramaders, és que es veti la possibilitat que les grans empreses puguin forçar-los a comercialitzar les seues fruites, per posar només un exemple, sense ni tan sols haver pogut cobrir els costos de producció.
Fa deu dies, el ministre, Luis Planas, va explicar que treballen en l’establiment d’una relació més precisa de les pràctiques comercials prohibides (amb la transposició de la directiva comunitària sobre pràctiques comercials deslleials), la regulació contra la destrucció del valor dels productes agraris (conegut com venda a pèrdues), l’obligatorietat d’incloure el cost de producció com a factor per a l’establiment dels preus als contractes agraris i la publicitat de les sancions imposades a les empreses que incompleixin la normativa als contractes amb agricultors i ramaders.
Però quan es parla de venda a pèrdues no aclareix on és la frontera. Actualment està prohibit, com a norma general, que la distribució vengui productes a preus inferiors als quals els ha comprat. És una manera d’impedir que s’utilitzin certs articles com a reclam.
Però des de l’Administració central s’ha insistit en els últims anys que no es pot obligar a preus mínims, perquè això implicaria saltar-se les normes de la competència. El problema és que la competència quan parlem de la cadena agroalimentària és la de David contra Goliat, però en aquest cas està molt clar que no està guanyant David.
N’hi ha prou amb un exemple. El preu de la fruita de pinyol al pagès ha caigut fins un 65 per cent en deu anys. Una nectarina big top que un pagès podia cobrar a 0,6325 euros el quilo el 2009, tot just ha estat valorada a 0,2173 l’estiu passat. Tot plegat, a més, quan els costos s’han disparat: en una dècada el gasoil agrícola s’ha disparat un 36 per cent i la mà d’obra, un 15 per cent només el 2019 com a efecte de la revalorització del salari mínim interprofessional. En el cas dels productors de fruita, adverteixen que salvar el negoci o acabar deixant les finques és de 20 cèntims d’euro per quilo.
El ministre Planas també recalca el compromís del Govern per defensar el pressupost de la futura PAC, una política fonamental per al manteniment de les rendes d’agricultors i ramaders i perquè puguin afrontar els nous reptes ambientals i de lluita contra el canvi climàtic. Però en aquest capítol els agricultors també veuen més núvols que sol a l’horitzó.