AGRICULTURA LEGISLACIÓ
Agricultura anuncia multes per vendre a pèrdues i el camp exigeix fixar els costos de producció
La reforma de la llei de la Cadena Alimentària preveu sancions de 100.000 euros per a distribuïdors que venguin per sota de costos, una xifra que pot arribar al milió en cas de reincidència. Les organitzacions agràries consideren que el decret llei és insuficient, entre altres punts, perquè no s’aclareix qui estableix els costos.
Agricultors i ramaders reclamen mesures que no es quedin en un canvi legislatiu, sinó que resolgui de veritat el que és el drama de molts d’ells: produir aliments de qualitat i veure’s obligats a perdre-hi diners al vendre’ls per sota de costos. Representen amb la distribució la imatge de David contra Goliat.
En aquest context, el Consell de Ministres va aprovar ahir un reial decret pel qual modifica la llei de la Cadena Alimentària, amb la qual el titular d’Agricultura, Luis Planas, pretén reforçar i reequilibrar una relació des de l’agricultor i el ramader fins a la distribució, passant per la indústria, en la qual els productors representen la baula més feble. Des de les organitzacions agràries apunten que la música de la reforma va en la bona direcció, però adverteixen que només és un primer pas i no n’hi ha prou. Per això, les organitzacions majoritàries al sector de l’Estat (Asaja, COAG i UPA) han decidit mantenir les mobilitzacions després de reunir-se ahir amb Planas.
Agricultors i ramaders exigeixen que s’aclareixi que han de ser ells els que estableixin els costos
Entre les llacunes denuncien el fet que no queda clar qui marca quins són els costos de producció per sota dels quals no es pot vendre. En roda de premsa, Planas va parlar de costos pactats entre venedor i comprador. El ministeri, després, va apuntar que publicarà al seu web una sèrie de preus de referència però que en cap cas jugaran un paper arbitral, sinó que la valoració econòmica dels costos dependrà del mutu acord entre comprador i venedor.
El responsable de JARC-COAG del sector fructícola, David Borda, va qualificar que el text aprovat pel Consell de Ministres i les línies mestres del qual va publicar ahir SEGRE és “més el soroll que les nous, una nova cortina de fum”. Va criticar que no s’aclareixin uns preus mínims quan, va dir, l’Administració sí que imposa costos com el salari mínim, entre d’altres. A més, es va referir als contractes per escrit que hauran de firmar les parts, i es va queixar que no se’n creï un registre per evitar picaresques i del fet que, va apuntar, en quedin fora les cooperatives i organitzacions de productors.
En nom d’Asaja de Lleida, el president, Pere Roqué, va considerar que el reial decret aprovat ahir pel Consell de Ministres “és un primer pas, però no el que desitja el sector”. Segons la seua opinió, és clau aclarir qui pot fixar els costos de producció de productes agrícoles o ramaders. Igual que Borda, es va queixar que continuïn pendents altres demandes de caràcter fiscal i de despeses socials que reclama el camp. En concret, exigeix reformar dels mòduls de l’IRPF i de la Seguretat Social. Borda també va insistir en la demanda de crèdits sense interès.
Poc abans que comencés a Madrid la reunió del ministre Planas amb les organitzacions agràries, Unió de Pagesos va fer una valoració de la reforma, que també va qualificar d’insuficient. Considera que crea inseguretat jurídica pel que fa a la regulació dels preus basats en els costos.
L’organització majoritària a Catalunya considera que no estarà exempta, va dir, del control judicial europeu. Segons la seua opinió, s’ha tornat a desaprofitar l’ocasió perquè l’Administració pugui sancionar els abusos de posició de domini.
Es va queixar en aquest sentit que es continua pendent d’establir amb quina quota de mercat es té posició de domini a la cadena alimentària.