El Tribunal de Comptes de la Unió Europea qüestiona els ajuts per fer sucs pel veto rus

El Tribunal de Comptes de la Unió Europea qüestiona alguns ajuts establerts per Brussel·les per atallar la crisi del sector de la fruita arran del tancament de fronteres russes l’agost del 2014. Bona part de les seues crítiques se centren precisament en un dels instruments més utilitzats a Lleida per treure del mercat préssecs i nectarines amb ajuts comunitaris mitjançant l’anomenat pagament en espècie. El sistema es basa en la transformació de la fruita en sucs per al posterior repartiment entre les persones necessitades. La indústria cobra els treballs en espècie, amb part de la matèria primera.

L’informe especial elaborat per un equip auditor planteja, per exemple, que “la UE va sufragar un cost desproporcionadament elevat per la transformació de préssecs i nectarines”. En concret, apunta que en el cas de les mesures d’urgència per a la distribució gratuïta de préssecs i nectarines va ascendir a 55 milions d’euros a la UE. Xifra en un 37% el cost de selecció i embalatge i en un 13% el de transport.

Considera que no hi ha prou proves que els productes fossin efectivament retirats

Brussel·les recorda que són els estats membres els que duen a terme els controls

Així, afirma que el valor dels productes retirats “només equival aproximadament a un 50% del cost total”. Apunta que aproximadament el 87% dels fons es van destinar a productors d’Espanya i Grècia. Els càlculs van més enllà i afirma que “el cost sufragat pel fons de la UE per litre de suc destinat al consum de persones necessitades va ser de fins a 4,25 euros per litre: quatre vegades aproximadament, el cost d’un litre de suc al supermercat”.

Però no només es queixa del capital usat, sinó que considera fins i tot que no hi ha suficients proves que els productes fossin efectivament retirats del mercat. Apunta que Espanya i Grècia posseïen juntes més del 94% dels préssecs i les nectarines finançades per a la distribució gratuïta. De les 132.000 tones retirades als dos estats membres, 99.000 es van transformar en sucs. Afirma que Espanya va autoritzar un coeficient d’11 quilograms de préssec entregats als transformadors per un litre de nèctar de préssec, mentre a Grècia eren 8,5.

“Al final, la major part dels productes retirats van tornar al mercat en forma de suc, i només una petita part va arribar a persones necessitades. Permetre que els transformadors retinguin la majoria de les quantitats retirades i pagades pel fons com si fossin destinades al consum en fresc és contrari a l’objectiu final de l’entrega gratuïta”, conclou l’informe del Tribunal de la UE.

Afegeix que poden variar en funció del producte, les seues característiques i la seua qualitat. Quant al seguiment del procés, la Comissió recorda que, “de conformitat amb la normativa de la Unió Europea, són les autoritats competents dels estats membres els que porten a terme els controls”.

Brussel·les també fa referència a les pegues que posa l’informe del Tribunal als preus de retirada de fruita en general, no únicament els destinats a sucs. Apunta que es fixen sistemàticament en un nivell molt inferior al dels preus de mercat que regeixen al mercat únic.

La Comissió estudiarà els costos, però sense tancar el pla La Comissió Europea respon a l’informe del Tribunal de Comptes de la UE acceptant només algunes de les recomanacions. En concret, s’obre a avaluar els costos d’embalatge, selecció i transport de la fruita en els casos de retirades. Però, malgrat això, insisteix que “totes les opcions han de quedar obertes”. Brussel·les avaluarà en particular “la ràtio de conversió de préssecs retirats i el suc o nèctar obtingut i la garantia que els pagaments realitzats als transformadors només compensa els costos de transformació”. Amb tot, recolza que siguin els estats membres els que hagin de decidir sobre aquestes ràtios.