Teresa Jordà: «L'agricultura ha de comptar més en euros que en quilos»

En aquesta entrevista, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà (ERC), explica el sistema dels ajuts pel foc del mes de juny passat, que obliga els agricultors a assegurar les seues finques per poder cobrar-les. En cas de no fer-ho, hauran de tornar les subvencions i, davant d’aquesta situació, pagesos han convocat per demà un tall de la carretera C-12 a l’altura de Flix. La consellera també reflexiona sobre la crisi de preus del sector de la fruita dolça i sobre la reforma de la llei estatal de la cadena alimentària.

Demà el sector tallarà la C-12 per mostrar la seua disconformitat amb els ajuts pel foc. Com s’ha arribat a aquesta situació?

Puntualitzaria que no són mobilitzacions del sector. Són, que jo sàpiga, onze agricultors que no estan conformes amb el que expliquem i no hem canviat cap condició des del primer dia. El paquet d’ajuts es va fer amb el sector, amb totes les organitzacions agràries, que són les primeres que el beneeixen. No és veritat que el sector estigui descontent. Hi ha, pel que sembla, 11 pagesos que no abracen els ajuts que plantegem.

Aquests onze agricultors són els que van renunciar als ajuts?

Correcte. Hi va haver 83 sol·licituds i vam donar compliment a 75. Alguns van renunciar al no estar d’acord amb les condicions.

Altres afectats diuen que no els surt rendible perquè l’assegurança que demana el departament és més cara que l’ajuda que reben...

Això no és així, tampoc. Nosaltres defensem que les assegurances s’han de fer perquè permeten que quan hi ha una inclemència meteorològica tinguis les teues propietats assegurades. A més, com a administració publica, el que no podem fer és subvencionar el que no és assegurable perquè llavors ningú asseguraria res. Fem diferents paquets d’ajuts: crèdits tous per a circulant i inversions i ajuts directes amb condicions molt bones, però sí que obliguem a assegurar per rebre’ls. Aquests ajuts els donem també a aquells que fins ara no havien assegurat. Nosaltres diem que en el moment en què la terra sigui productiva s’haurà d’assegurar. Assegurar des del primer dia, evidentment, però si no es declara producció l’assegurança no costa res. Les assegurances ens serveixen també com a mètode de control.

En quins termes s’ha de contractar aquesta assegurança?

Si perceps l’ajuda, contractes l’assegurança i comences a pagar quan el terreny és productiu.

Serà necessari assegurar per optar a altres ajuts del departament per fenòmens meteorològics com les inundacions d’octubre o el temporal Glòria?

És la cosa més normal del món, però sempre en el moment en què l’afectat torni a ser productiu. En altres llocs del país això no ens succeeix tant perquè la gent assegura molt més. També fem ajuts per a les comunitats de regants de l’àrea de l’incendi i farem una inversió importantíssima per a regs a la zona. Les assegurances en el cas que parlem són d’oliveres en secà i és impossible que assegurar els costi més que el que produeixen.

Quina opinió li mereix la reforma de la llei de la cadena alimentària?

L’estem estudiant. La música sona bé, veurem la lletra. No és gens fàcil d’aplicar. Nosaltres ja treballem de la mà del sector en la llei catalana de la cadena.

La reunió a Lleida amb el sector de la fruita va ser polèmica per unes declaracions en relació amb la qualitat i algú s’ho va prendre com crítiques a la fruita de Lleida…

El que vaig dir en aquesta reunió, que era un encontre privat en el qual analitzàvem les fortaleses i debilitats amb el sector, és que hem de fer el possible perquè als lineals dels supermercats arribi la fruita amb la màxima qualitat perquè els consumidors repeteixin. Crec que qui ho va explicar fora de la reunió ho va tergiversar interessadament. Ens diferenciem perquè fem el millor oli, arròs, cítrics i fruita. Si no ens diferenciem amb això ens costarà molt més seguir endavant. Si quan ens asseiem en una taula per solucionar un problema greu hem de dir-nos que tot va molt bé i no ens posem rojos i no batallem per aconseguir el bé suprem... Defenso el millor sector del món i si ens organitzem som imparables.

Quin paper han de desenvolupar Lleida i Catalunya per mirar de lluitar contra la crisi de preus de la fruita?

El problema és la crisi de preus al sector en general. Aquests dies ens estem veient amb les principals empreses de distribució. N’hi ha una que defensa el producte del país i que té claríssim que només en podem sortir si donem valor al producte. Hem de deixar d’obsessionar-nos a comptar quilos i comptar euros. El consumidor no es queixa si paga uns cèntims més quan compra la pera de Lleida, perquè sap que és boníssima. Hem d’anar tots a l’una. Si venem la fruita dolça de Lleida venguem-la com una marca, que el consumidor tingui clar que no li ve de 10, 15 o 25 cèntims, que per al productor és un abisme. Ningú no ha d’ensenyar als productors de fruita de Lleida com es fa el millor préssec, platerina, nectarina... Si fem la millor fruita, venguem-la com la millor. Si anem tots per separat, és molt difícil.