Sis de cada deu agricultors entraran en l'edat de jubilació durant la pròxima dècada

El sector agrari de Lleida està aclaparat per problemes de rendibilitat i també de previsions de futur, ja que està molt envellit i sense relleu al capdavant de moltes explotacions. El ministeri d’Agricultura calcula que sis de cada deu agricultors i ramaders entraran en edat de jubilació durant la pròxima dècada.

En el cas de la província de Lleida, la Seguretat Social amb prou feines té comptabilitzats 5.618 pagesos cotitzant en el Règim Especial de Treballadors Autònoms Agraris a les comarques de Lleida. És a dir, que en els propers deu anys serien de l’ordre de 3.400 els professionals d’explotacions agrícoles i ramaderes en edat de deixar l’activitat. El gruix dels cotitzadors com a agricultors a la província són homes, amb 4.299, davant de tot just 1.319 dones, segons l’última informació oficial, referida al mes de desembre del 2019.

L’última convocatòria d’ajuts per incorporar joves va suposar 3,5 milions en ajuts

De fet, en aquests moments hi ha més persones cotitzant en el sistema especial de treballadors agraris en el règim general que emprenedors del camp. Les explotacions de la província donen feina a 6.522 assalariats, d’acord amb les cotitzacions a la Seguretat Social. D’ells, 5.873 són homes i 649 són dones. Aquestes xifres es disparen en plena campanya de la fruita, com demostra el fet que el mes de juliol passat hi havia 15.023 cotitzadors, xifra que a l’agost es va elevar a 15.819.

A les comarques de Lleida, s’aprecia un descens en el nombre d’agricultors i ramaders autònoms, mentre que creix el col·lectiu d’assalariats al sector primari. Entre el desembre del 2019 i la mateixa data de l’any anterior, la província havia perdut 228 pagesos, la qual cosa representa un 3,9%.

El col·lectiu d’assalariats, per la seua part, creix en el mateix període en seixanta-tres treballadors, la qual cosa representa un lleuger augment que frega l’u per cent.

Entre aquestes, s’inclou el fet que els joves que s’incorporen al sector primari puguin declarar els ajuts en l’impost sobre la renda en un període de quatre anys.

D’aquesta manera, la base imposable d’aquests contribuents no es veurà incrementada en gran manera en un sol exercici, la qual cosa incrementa els impostos a pagar per uns suports públics que, sobretot, pot acabar recuperant l’Administració en forma d’impostos.

La Generalitat de Catalunya va destinar 9,3 milions d’euros en forma de subvenció directa per a un total de 319 joves que van sol·licitar l’ajuda per instal·lar-se en una explotació agrària en la convocatòria del 2018.

A la província de Lleida, van ser 102 joves els beneficiaris d’aquests ajuts per valor de 2,8 milions d’euros i de 729.999 euros a 24 joves de l’Alt Pirineu i Aran, segons l’última informació feta pública per la conselleria d’Agricultura.

Aquestes dades deixen clar que el relleu generacional està lluny de cobrir les baixes. De fet, el 2018 van causar baixa a la Seguretat Social com a autònoms del camp un total de 168 pagesos a la província. És a dir, que les 136 incorporacions estan lluny de cobrir els que van deixar l’activitat. Dels que van causar baixa, 28 eren dones i 140 eren homes.

El mes de desembre passat, la conselleria d’Agricultura va pagar ajuts directes de la PAC per valor de 219 milions d’euros a Catalunya i, d’ells, 4,5 van correspondre al complement de joves, que es van repartir entre 1.597 beneficiaris.

Les organitzacions agràries adverteixen de la necessitat de polítiques perquè els pagesos puguin viure de la seua activitat, però també perquè puguin atreure joves al sector primari. Afirmen que és clau per al futur del sector però també per lluitar contra la despoblació del món rural, un fenomen que s’està agreujant.

Quatre anys per poder declarar en l’IRPF els ajuts públics El reial decret de reforma de la Cadena Alimentària, presentat pel ministeri d’Agriculturra com a mecanisme de suport als agricultors, va arribar acompanyat d’altres mesures.