El camp es posa la mascareta

Agricultors i centrals fructícoles s’enfronten a una campanya especialment complicada per la lluita contra el coronavirus. Una vegada superada en gran manera la por de no comptar amb prou mà d’obra, al poder venir personal tant d’altres zones de l’Estat com d’altres països, ara els maldecaps se centren a com organitzar les tasques per combinar l’activitat agrària i econòmica amb les mesures preventives. Unes mesures que disparen els costos i minven la productivitat, la qual cosa significa un increment de costos que hauria de compensar el mercat. De moment, les tasques se centren en l’aclarida dels arbres, en especial a les zones primerenques, i les centrals treballen a mig gas a l’espera que la producció local entri al mercat d’aquí a unes setmanes. Un exemple de mesures el podem trobar a Fruits de Ponent, on els socis i la mateixa central han implementat tot un ventall d’estratègies.

Al camp, els temporers que avui treballen en l’aclarida ho fan amb mascareta i guants especials, per a la neteja dels quals al llarg de la jornada compten amb un producte. A més, han de mantenir la distància social. Quan de forma normal serien dos i fins i tot tres temporers per arbre, ara només n’hi ha un. A més, si les finques estan conreades en sistemes intensiu o superintensiu, fins i tot hi ha més distància i entre treballadors hi ha almenys un o dos arbres.

Així ho explica el director de Fruits de Ponent, Josep Presseguer, que indica que implementen el protocol consensuat amb la patronal del sector, Afrucat, i també fan el mateix amb les directrius que marquen els esborranys de l’Administració sobre la campanya. De fet, en aquests moments encara no s’ha tancat el document que està previst que aprovi el Consell Executiu.

La central ha hagut d’adaptar-se a marxes forçades amb inversions que, com a mínim, assoliran el mig milió d’euros. Parlem de mascaretes, guants, gel hidroalcohòlic, viseres per a certs llocs de treball, mampares i cortines plàstiques perquè a més de la distància social no hi hagi possibilitat de contacte entre línies i bancs de treball, entre una infinitat de mesures més. Perquè no hi hagi aglomeracions a les entrades i sortides, s’escalonen en torns de vint minuts amb un màxim de vint o vint-i-cinc persones, una plantilla a la qual es pren la temperatura diàriament.

També hi ha protocols en les pauses i han instal·lat una “cantina de campanya”, que se suma a la que ja disposava la cooperativa per garantir que en tot moment els treballadors puguin mantenir distàncies. Al capítol d’allotjaments de temporers, el problema és que no existeixen directrius clares i el sector alerta de les conseqüències en funció de les pautes que es marquin. Fruits de Ponent, a més a més, procedeix a la desinfecció diària de tota la central, i per la seua banda la roba dels empleats s’han de rentar també a 60 graus.

La bateria de pautes és molt més llarga i no només es tradueix en un increment de cost per la despesa i inversió des de les mascaretes fins a les mampares de separació entre treballadors d’una línia d’envasament de fruita.

L’anomenada separació social, entre altres canvis, es traduirà en una caiguda de la productivitat estimada en un 30 per cent.

El sector necessita actualment més que mai que el mercat i el consumidor responguin davant d’aquest esforç de pagesos i empreses.