L'alimentació, esperança per a l'economia

L’alimentació va ser un dels tres sectors que van aconseguir mantenir el seu valor en l’última gran crisi i van ser a més refugi d’ocupació i pilar de la recuperació. Només el farmacèutic i l’energètic poden dir el mateix. Així ho explica Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya i director d’Obealimentària, Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi, que destaca que si es té en compte totes les activitats lligades amb l’agroalimentació, com pot ser la distribució, el transport o la restauració, no només és el primer sector econòmic de Catalunya, sinó que arriba a la quarta part del producte interior brut (PIB). Avui, l’agroalimentació té un paper fins i tot superior al que va viure en l’última gran crisi en una emergència social en la qual caldrà treballar perquè ningú es quedi sense aliments.

Però en una crisi sense precedents com l’actual, tampoc en sortirà indemne. Només cal mirar la crisi fortíssima en el cas de la flor tallada amb un Sant Jordi virtual, i de la pesca, amb vaixells amarrats. Tot això, complementat amb uns canvis d’hàbits alimentaris per part de les famílies. La poma i la pera de Lleida sumen dos mesos de dades històriques de vendes en aquestes dates.

Una quarta part del PIB català pivota en l’agroalimentació i activitats associades

El canal, clau per al sector, és molt diferent del projectat per condicions mediambientals

Tanmateix, els productors de maduixes de Huelva han patit molt davant d’un comprador que preferia optar per fruites menys peribles. Les dates més fortes de la campanya han coincidit amb els moments més estrictes del confinament. Reguant també apunta que hi haurà altres col·lectius que hauran d’afrontar més tensions. D’una banda, tots aquells relacionats amb el consum de luxe, i els lligats al turisme i la restauració, per l’altra.

Francesc Reguant coincideix que la primera emergència a atendre és la sanitària, però també l’econòmica i la social. “Caldrà esborrar uns mesos econòmics de la nostra vida”, apunta, per donar idea de les conseqüències d’aquesta crisi, en la qual de nou serà fonamental el paper de la Unió Europea, i en especial del Banc Central Europeu.

Parlem d’una crisi que pot donar pas a una nova realitat, en la qual es defensi més la producció local. De fet, Reguant considera que s’ha de recuperar la preferència comunitària com a element estratègic també de salut. “L’alimentació no és un producte que es pugui posar a mercè dels mercats, i això no vol dir tancar mercats”, defensa aquest economista.

Parlem de factors de salut, de lluita contra el canvi climàtic i l’aposta per una economia més sostenible, un marc que serveix a aquest responsable del Col·legi d’Economistes per defensar que “la realitat ens portarà a la preferència per la proximitat”, destaca.

Fortalesa a la UE i adaptació a la pròpia demanda Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, defensa que el sector agroalimentari ha de ser especialment fort al si de la Unió Europea i estar més orientat a la pròpia demanda. És un canvi que, adverteix, no es fa en dos dies, ja que en aquests moments està molt dependent de l’exterior (fora de la UE) tant en exportacions com en importacions. A l’hora de parlar de proximitat, es refereix almenys a una àmplia regió sense fronteres amb diversos centenars de quilòmetres al voltant.