Els pagesos lamenten la “destralada” als ajuts europeus al camp

L’acord de la Unió Europea per tirar endavant el fons d’ajuts post-Covid ha comportat un nou marc financer i, amb això, una retallada de fons per a la Política Agrària Comuna. A falta de conèixer la lletra petita, les organitzacions agràries adverteixen que la “destralada” serà d’almenys un 10 per cent, encara que algunes estimacions situen la retallada dos punts per sobre.

Unió d’Unions, organització de la qual forma part Unió de Pagesos, afirma que la futura PAC 2021/2027 en total patirà una retallada del 10,2% respecte al període anterior 2014-2020, amb una reducció més gran, de l’11,75%, per al desenvolupament rural (85.350 milions d’euros), que per al capítol d’ajuts directes i mercats, que compta amb un paquet de 258.594 milions d’euros (-9,63% respecte de la partida 2014-2020). Considera que les xifres aprovades reafirmen la necessitat que el pla estratègic estatal de la PAC tingui en consideració l’agricultor i ramader professional per definir el genuí com a beneficiari dels ajuts directes i que s’incloguin mecanismes de redistribució d’aquests, per evitar que el 5% dels perceptors continuïn cobrant el 50% de tots els pagaments directes.

La rebaixa de fons comporta a més noves exigències en matèria mediambiental

COAG, de la qual forma part JARC, denuncia que l’agricultura espanyola patirà una pèrdua anual del poder adquisitiu dels ajuts de 800 milions. “Davant de reptes ambiciosos necessitem pressupostos ambiciosos. Resulta lamentable una retallada del 12% en els fons agrícoles en un escenari de noves exigències dins del Paquet Verd, que suposarà més costos per a agricultors i ramaders”, recalca el secretari general de COAG, Miguel Blanco. Segons els càlculs de COAG, l’acord final dels 27 recull un descens de la despesa agrària en termes reals (-12,2%), més dràstic en el capítol de desenvolupament rural (-19,7%) que en el pilar d’ajuts directes de la PAC (-9,6%). L’anàlisi de COAG quantifica la retallada en 47.000 milions d’euros, repartits en set anys, respecte al marc financer 2014-2020. Així, la pèrdua anual a nivell comunitari ascendiria a 6.700 milions d’euros, dels quals 804 milions correspondrien a Espanya, ja que la participació espanyola en els fons agraris és del 12%.

Ramon Armengol, portaveu de l’FCAC i president de la COGECA (Confederació General de Cooperatives Agràries de la Unió Europea), argumenta que “l’acord sobre el Marc Financer era difícil i necessari. Ara cal un desplegament ràpid de la normativa, perquè les mesures incloses en la PAC es puguin començar a aplicar com més aviat millor als estats membres”.

L’FCAC adverteix que els principals requisits en matèria mediambiental i acció pel clima, objectius amb els quals sempre han estat compromeses les cooperatives, no vénen aparellats amb una dotació pressupostària més gran per fer-hi front. Malgrat la reducció de fons, el Consell Europeu ha acordat que almenys un 40% de la PAC es destini a mesures d’acció pel clima.

El camp de Lleida rep cent milions directes a l’any El volum total d’ajuts de la PAC a Catalunya va ascendir a 396 milions d’euros el 2018, cinc més que en l’exercici anterior, segons l’últim balanç que va fer públic la conselleria d’Agricultura a finals de l’any passat. D’aquests, 265,9 corresponen a ajuts directes. El volum de suports comunitaris es completa amb 7,4 milions en plans de reestructuració i reconversió de la vinya, i 122,7 milions més en el marc del Programa de Desenvolupament Rural 2014-2020, l’execució dels quals arriba al 44,28%. En el cas de Lleida, els ajuts directes de la Política Agrària Comuna (PAC) es van situar en poc més de 109 milions d’euros a Lleida, nou menys que el 2017.