Els allotjaments de temporers estrangers, un risc afegit de coronavirus

Les males condicions d’allotjament de molts temporers estrangers en situació irregular són un risc afegit per a la transmissió del coronavirus, però els llimbs legals en els quals viuen dificulten una resposta clara.

Els brots a l’Aragó i Lleida han estat vinculats des de l’inici a l’activitat de la recollida de la fruita, mentre que a Huelva, també zona agrícola, s’han registrat recentment incendis en els assentaments ocupats per estrangers.

Les autoritats afirmen que els contagis entre jornalers s’estan produint, tret d’excepcions, en els desplaçaments i a l’allotjament.

Per al responsable de sector agrari i manipulat hortofructícola del sindicat UGT-FICA, Emilio Terrón, el problema està en els "assentaments sense higiene" en els que viuen persones indocumentades que arriben a aquestes zones i finalment acaben en el camp perquè "hi ha empresaris" que els criden per treballar "en negre".

"En aquestes condicions, el coronavirus està allà, en la seua màxima expressió," subratlla en declaracions Efeagro Terrón, que parla de l’existència d’una "bossa" de persones en situació irregular que es mouen per la geografia espanyola en funció del calendari de les collites.

Una altra situació és la dels treballadors que van a les campanyes amb els seus contractes i papers en regla, i que compten amb allotjaments proporcionats per les mateixes empreses i que "reuneixen uns requisits, serveis i aforaments determinats" per la normativa, segons el representant sindical.

El responsable adjunt de política sindical i sector agrari de CCOO, José Fuentes, afegeix que en llocs com Aragó, Lleida o La Rioja el conveni col·lectiu regula l’obligació de l’empresari d’oferir un allotjament quan contracta algú que viu a més de cent quilòmetres de la zona.

La "picardia", assegura, apareix quan s’ocupa "treballadors que són molt vulnerables per no tenir documentació", que es veuen obligats a llogar l’habitatge amb molts altres de diverses nacionalitats, sovint sense guardar les distàncies.

EL SECTOR AGRARI ES DEFENSA DE LES CRÍTIQUES

El responsable de fruita d’os d’Asaja i president d’aquesta organització agrària a Lleida, Pere Roque, crida als sindicats a "denunciar a qui toqui" si sospiten d’aquestes pràctiques il·legals: "Que diguin qui són, però que no generalitzin".

Considera que les infeccions es donen en "la vida social" dels treballadors i afirma que tots els temporers que treballen per als empresaris afiliats a Asaja "estan legalment contractats" i que s’apliquen les mesures higienicosanitàries necessàries.

Assenyala que es posa a la seua disposició habitatges amb les "condicions pertinents" i, sobre les persones sense papers, reconeix que els que hi ha que "fan voltes per Espanya" són un "problema social" que "ha de solucionar el Govern" i del que no "es pot culpar al sector agroalimentari".

Per part de COAG, el seu responsable de la fruita, Osvald Esteve, demana a l’administració que regularitzi aquestes persones sense papers en regla, a qui no es pot contractar, davant d’un problema "que se succeeix any rere any", però que aquesta vegada és encara més greu pel risc de contagi.

"Ara un agricultor, que treballa amb preus mínims, no es juga la viabilitat de la campanya per fer servir a aquests treballadors sense papers", argumenta Esteve.

Els distingeix clarament dels fixos discontinus que cada any fan un circuit de sud a nord i van a treballar als mateixos llocs, vivint als allotjaments que proporcionen les empreses o lloguen ells mateixos.

També existeixen agències intermediàries que coordinen aquests fluxos i els faciliten treball, transport i habitatge a canvi d’uns diners, així com contractacions d’estrangers als seus països d’origen, a qui els empresaris han de proveir, d’allotjament a Espanya.

"Només tenim obligació de donar allotjament quan s’acudeix a aquests contingents de treballadors, però no és assumible que en un país com el nostre es produeixin males condicions d’allotjament", va destacar en un recent acte la vicesecretària general d’UPA, Montserrat Cortiñas, per a qui "el treball en el camp és físic i dur, però no esclau".

Cortiñas va cridar a impulsar un programa nacional que proporcioni equipaments locals en bones condicions perquè, "sense habilitar aquests espais, és impossible assegurar un allotjament que requereix el control de la societat".

LA RESPOSTA DE L’ESTAT

El Govern està coordinant un pla amb autonomies, ajuntaments i agents del sector agrari per planificar el moviment dels temporers de les pròximes collites i prevenir possibles rebrots.

El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha demanat a les administracions i al sector que contribueixin a facilitar allotjaments "dignes" a aquestes persones, mentre que el Defensor del Poble i el relator de l’ONU sobre l’extrema pobresa reclamen solucions urgents a Espanya.

La Unió Europea (UE) reconeix els drets dels seus treballadors transfronterers i la directiva europea de treballadors estacionals inclou normes d’allotjament per als que procedeixin de tercers països, però no existeix regulació en relació amb l’habitatge per a cap altra classe de temporers.

Fa uns dies, la Comissió Europea va instar els països de la UE a prendre totes les mesures necessàries per garantir unes condicions de treball i de vida dignes per als temporers.