La conselleria d'Agricultura aposta per accelerar la transformació del sector català

“El país ha de decidir de cara als propers anys què vol menjar, com produir-ho i com desitja que visqui la gent en el conjunt del territori.” Amb aquesta frase, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, va voler deixar clara la importància que tenen no només per al camp, sinó per al conjunt de la ciutadania catalana els projectes que ha elaborat el seu departament per transformar el sector agroalimentari. Parlem d’un programa a deu anys vista i amb 3.000 milions d’euros que s’executaran des del departament de Jordà sobre un paquet global de 3.900 en polítiques agroalimentàries.

Així ho va explicar al webinari que el Grup SEGRE i la conselleria d’Agricultura van organitzar ahir per aprofundir en objectius tan importants com el reforç del benestar i la capacitat productiva, però apostant alhora per la sostenibilitat. Jordà va destacar que no hi ha temps a perdre i que els fons europeus per a la reconstrucció després de la pandèmia representen una oportunitat i “ens permetran posar la sisena”. De fet, calcula que més de 2.000 milions es podran invertir en un termini de cinc anys.

“La reactivació a mitjà i llarg termini ha d’arribar de la mà de la transformació”, va destacar la consellera a l’hora de presentar els deu projectes ideats per fer front a molts reptes com els ambientals, econòmics i socials als quals s’enfronta el sector agroalimentari català. En aquest sentit, va afirmar que “els deu projectes transformadors donen resposta a les demandes de la societat per garantir el que busquem: la qualitat de vida dels nostres ciutadans”. Va destacar que fa temps que estaven treballant en aquests objectius, però els fons que arribaran d’Europa, va assenyalar, permetran fer un salt endavant.

Els projectes aposten per potenciar l’assessorament, la transferència de coneixement i la innovació. També per crear cadenes de valor al territori a partir de la producció i els biomaterials, bioproductes i biocombustibles, per crear condicions per afavorir la qualitat de vida per generar i preservar els serveis ecosistèmics i la qualitat de vida i la cohesió territorial. Així mateix aposta per facilitar la disponibilitat del producte de proximitat al consumidor i millorar la remuneració al pagès, ja que “la sostenibilitat comença perquè el productor es pugui guanyar la vida”.

La consellera va remarcar la importància del que va qualificar de clàssic, amb referència al fet que s’ha d’accelerar la modernització dels regadius per fer un ús més eficient de l’aigua, promoure la transformació dels models productius tradicionals cap a models més sostenibles, potenciar la investigació i el desenvolupament rural, impulsar la transformació digital del sector i el proveïment d’energies renovables del sector.

«Amb l’agenda transformadora podem fer un salt sideral»

Jaume Sió. Conselleria d’Agricultura

El subdirector general de Transferència i Innovació Agroalimentària de la conselleria d’Agricultura, Jaume Sió, va afirmar que “amb l’agenda transformadora podem fer un salt sideral”. Amb aquesta rotunda afirmació volia donar idea de la importància de “la gran oportunitat que té el sector agrari”, va dir, “de liderar la transformació econòmica del país, que es faci des del món rural”. En aquest punt va destacar la importància d’aprofitar les oportunitats i no deixar ningú enrere. Per exemple, va citar que la digitalització representa una oportunitat i un repte, però pot convertir-se en una amenaça si no es fan les coses bé. Va al·ludir al risc de perdre actius pel camí, una cosa que, va insistir, “no ens podem permetre perdre cap pagès”. Va voler fer una referència explícita a les dones, que han passat en els últims tres anys de representar un 20% als cicles formatius agraris a arribar a un 25%. Un avanç que s’ha d’intensificar. La consellera Jordà poc abans s’havia felicitat de l’increment d’un 20% de les matrícules a les Escoles Agràries, la qual cosa demostra l’interès en el sector. 

«Hauríem de progressar en la nostra autosuficiència alimentària»

Francesc Reguant. Col·legi d’Economistes

El director de l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Francesc Reguant, considera que els deu plans presentats per la conselleria estan “ben enfocats i feien falta”. Però va voler aportar també aspectes que considera importants i en aquesta línia va assenyalar que “s’hauria d’afegir l’objectiu de progressar en la nostra autosuficiència alimentària”. En aquest context, advoca per desterrar les falses imatges que es té en moltes ocasions de l’agricultura, que va titllar de bucòliques. Per aquest motiu, considera que s’ha de defensar el sòl d’ús agrari i va cridar l’atenció sobre el fet que l’alimentació ha de ser la primera prioritat. Reguant és especialment crític amb l’establiment de les zepes a l’àrea regable del canal Segarra-Garrigues. Va assenyalar que “cap país al món no llança 1.600 milions d’euros per protegir uns ocells que no existeixen o si ho fan com a mínim poden fer-ho a les terres contigües, i no es buscarà les més productives” com a zones d’especial protecció per a les aus (zepa). 

«Fa falta assessorament als petits pagesos»

Dolors Català. Presidenta  Dones del Món Rural

La presidenta de l’Associació de Dones del Món Rural, Dolors Català, va cridar l’atenció del fet que la majoria de les explotacions catalanes són petites, respectuoses amb el medi i arrelades al territori i que per això faran tot el que estigui al seu abast per conservar- lo. Va considerar importants els deu projectes de la conselleria per transformar el sector en aspectes com els circuits curts de comercialització i va defensar que “ens faria falta més assessorament als petits productors”. Així mateix, es va afegir a la crida de Francesc Reguant a dirigir-se cap a l’autosuficiència alimentària i va voler deixar clar que el camp és productiu i no un jardí, amb referència a la imatge equivocada que en massa ocasions es té del món rural des de les grans urbs.