RAMADERIA CATALUNYA
Les granges lleteres perden de mitjana 1.105 euros al mes
Segons JARC, que alerta que han de vendre la llet per sota del cost || Demanen fixar per contracte les despeses de producció
Imatge d’arxiu d’una vaca en una explotació.
La sectorial del Boví de Llet de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha alertat de la greu situació que segons el seu parer pateix el sector productor lacti català, ja que asseguren que està obligat a vendre la llet per sota del cost de producció.
Segons apunta l’entitat en un comunicat, a través de les dades proporcionades per la Generalitat, una granja mitjana catalana va perdre el gener d’aquest any 703,2 euros més al mes del que perdia mensualment el mateix període del 2019, per la qual cosa segons els seus càlculs la rendibilitat de les explotacions lleteres a Catalunya (preu de la llet - llindar de rendibilitat) sumen actualment 1.105 euros al mes de pèrdua.
Exigeixen la tramitació del Pla de suport del sector lacti català, anunciat fa gairebé un any
Davant d’aquesta situació l’organització agrària va sol·licitar al departament d’Agricultura que concreti els terminis i l’estat de la tramitació del Pla de Suport del sector lacti català, que va anunciar fa gairebé un any, en diverses reunions mantingudes amb l’entitat.
Així mateix, també va reclamar que la conselleria d’Agricultura i Ramaderia faciliti informació sobre les modificacions previstes al decret d’Ordenació Ramadera que afecten les explotacions lleteres, relatives a la limitació de volums i bioseguretat, entre d’altres.
En aquest sentit, l’entitat va instar el departament d’Agricultura a defensar i fer totes les gestions necessàries perquè l’Observatori de Preus de la Llet sigui l’organisme oficial de referència a Catalunya. Es tracta d’evitar la indefensió en la qual es troben en l’actualitat els productors, “a l’hora de firmar contractes”.
Des de l’entrada en vigor d’aquesta nova legislació, els contractes inclouran obligatòriament el cost de producció, per evitar abusos. Suposadament aquests canvis legals havien de servir per a un repartiment més equitatiu dels beneficis entre les diferents baules de la cadena. La realitat demostra que si les administracions no designen els organismes oficials que han d’establir els costos de producció, la mesura resulta ineficaç per als productors, va afirmar JARC.
