Les dones dirigeixen prop del 30% de les explotacions de Lleida malgrat ser la meitat de la població de la demarcació

Francesca Caccini, Hipàtia d’Alexandria i Anna Waser. Antonio Vivaldi, Aristòtil i El Greco. Els tres primers noms, de dona, deuen ser ignots per als neòfits de la música, la filosofia i la pintura. En canvi, els segons, d’home, formen part de la “cultura general”. Aquest exemple tan banal demostra com d’invisibilitzat ha estat el treball de la dona des de fa mil·lennis. Sempre hi ha hagut dones que destacaven. Va passar, tanmateix, que una societat que dirigien homes i la història de la qual redactaven els homes les va obviar. Al llarg del segle XX i en el que va del XXI, l’escenari ha canviat, i cada vegada són més les dones que ocupen llocs de responsabilitat, però queda lluny encara la igualtat amb el gènere masculí. Per visibilitzar la tasca de la dona al camp va nàixer fa 25 anys el Dia Internacional de la Dona Rural.

A Lleida, una demarcació l’economia de la qual té en la terra un dels seus pilars, és femenina vora del 50% de la població. En canvi, només el 28,71% de les explotacions agrícoles estan dirigides per dones, per sota de la mitjana catalana, que és del 32%. Així, segons dades de la Generalitat del 2019, hi havia 5.803 pageses a Lleida davant de 14.409 pagesos. Aquesta proporció s’ha mantingut estable en l’últim lustre. També el pes de les dones joves en l’agricultura i la ramaderia de Lleida és inferior al dels homes. I és que 342 pageses tenen 40 anys o menys, el 5,89% del total de dones titulars d’explotacions. El percentatge d’homes en aquesta franja és del 12,44%.

A part, segons la subdelegació del Govern espanyol a Lleida, hi ha 1.335 treballadores per compte d’altri al camp lleidatà. Amb tot, explica Anna Aragonés, pagesa de la capital del Segrià, el cert és que “la dona cada vegada té més força al camp”. No obstant, admet que alguns treballadors li fan “menys cas” per ser dona. Gemma Arnillas, ramadera d’Algerri i premiada amb Ap! Lleida a la millor empresària agroalimentària el 2019, explica que “la dona, que sempre ha estat a la pagesia, tot i que invisibilitzada, ara puja amb força”. També agraeix el suport que va rebre quan va canviar radicalment d’ocupació i començar de zero amb l’explotació.