L'agroalimentació passa per la Covid amb sort desigual

El sector agroalimentari és un dels que més bé estan resistint la crisi del coronavirus, però no sense problemes de diferent gravetat en funció de l’activitat.

La pandèmia ha afectat de ple la campanya de la fruita i agricultors, cooperatives i centrals privades s’han hagut d’adaptar a una situació desconeguda amb la pressió social i de la malaltia.

Els costos s’han disparat en uns 5.000 euros en el cas de finques familiars, i les cooperatives i centrals estimen increments de despeses de fins a mig milió d’euros i una caiguda de la productivitat a l’hora d’envasar la fruita.

Els productors de cereal, en canvi, no han experimentat grans canvis en la tasca diària, tot i que sí que van tenir alguns problemes puntuals amb els subministraments, alhora que van veure com augmentava la burocràcia per la crisi sanitària i van detectar moviments “estranys” als mercats. Ara demanen més mà d’obra i, malgrat que la pandèmia ha destruït molts llocs de treball i engrossit les llistes de l’atur, tenen dificultats per trobar els empleats que necessiten.

D’altra banda, hi ha el cas dels escorxadors i la indústria càrnia en general. La patronal Fecic estima en un 30 per cent la caiguda de la productivitat a les cadenes de sacrifici per les mesures per combatre la Covid. Als sectors ramaders, la situació ha estat diferent en funció de la seua dependència o relació amb l’hostaleria i el turisme. Els més ben parats han estat els productors de porcí, amb unes cotitzacions històriques que en els últims mesos no han tingut res a veure amb la pandèmia, sinó amb l’evolució de la pesta porcina i amb les exportacions a la Xina, una situació que pot veure’s truncada amb l’arribada de la pesta porcina africana a Alemanya.

Pel que fa a avicultura, els primers mesos de la pandèmia van ser de ruïna total amb unes granges que produïen a gran ritme a l’espera d’un sector de l’hostaleria i del turisme que es van enfonsar a zero amb el confinament. Després del final de l’estat d’alarma, es va recuperar l’equilibri d’oferta i demanda, i amb aquest els preus, però un nou tancament al canal horeca (hotels, restaurants i cafeteries) a Catalunya ha tirat per terra les perspectives de recuperació. Els resultats del boví s’enfonsen també amb els de restaurants i bars, els consumidors de les peces de més valor. Amb l’exportació, que s’ha incrementat un 3,5 per cent aquest any, no n’hi ha prou per salvar els mobles. D’acord amb les dades d’Asoprovac, les pèrdues a la demarcació de Lleida superen els 12 milions d’euros.

D’altra banda, admet que el coronavirus ha incrementat la burocràcia i que hi va haver alguns moments en els quals certs productes i subministraments els van tardar a arribar. Així mateix, indica que els mercats s’han alterat una mica durant la pandèmia i han estat més “volàtils”, amb uns preus “estranys”, que tant eren més alts que habitualment com es quedaven per sota del nivell normal.