RAMADERIA MERCATS
L'oferta de porcí del nord d'Europa pressiona a la baixa els preus
Dificultats d'exportació a països tercers d'Alemanya, Dinamarca i Bèlgica || Malgrat que els escorxadors catalans treballen al màxim de les seues possibilitats
Imatge d’una granja de porcí de la comarca del Segrià.
El batre de les ales d’una papallona pot provocar un huracà en una altra part del món. Aquesta teoria és aplicable cent per cent al que viu el sector porcí en aquests moments, ja que les decisions que adopta la Xina contra alguns grans productors, com Alemanya o un parell d’escorxadors danesos, multipliquen la pressió sobre els preus al mercat europeu, inclòs l’espanyol. Tot plegat, mentre a Catalunya i a Espanya els escorxadors treballen al màxim de les seues possibilitats i més si tenim en compte els efectes que tenen les mesures contra el coronavirus sobre la productivitat.
Durant els vuit primers mesos de l’any, els escorxadors espanyols, capitanejats pels catalans, han sacrificat un 4,60 per cent més d’animals, d’acord amb les últimes dades oficials del ministeri d’Agricultura. Però, a més, s’ha de tenir en compte que els porcs que arriben a sacrifici tenen més pes, la qual cosa explica que hagin sortit de les sales de sacrifici un 6,70 per cent més de quilos de porc. Per si fos poc, la capacitat de congelació del sector es troba molt tensada, vorejant el cent per cent d’ocupació.
Els resultats de les companyies s’auguren molt diferents en funció de si venen o no a la Xina
Alemanya i Bèlgica continuen sense poder exportar a la Xina, el gran client internacional en aquests moments, pels casos de pesta porcina africana (PPA) que s’han registrat als seus territoris. Així les coses, la seua producció s’ha de comercialitzar a Europa.
És especialment important el cas alemany, que al costat d’Espanya és líder en producció a la Unió Europea. El sector germànic té milers d’animals pendents de sacrifici i dificultats per trobar on matar-los. Dos escorxadors de la veïna Dinamarca, a més, tenen els seus propis problemes perquè Pequín els ha vetat al seu territori.
En aquest context, la situació és molt diferent per a les companyies porcines. Els que poden exportar a la Xina poden defensar resultats, mentre que els que tenen el mercat interior o comunitari com el seu gran client pateixen una pressió que continua creixent. Les últimes cotitzacions a Mercolleida van registrar un lleuger retrocés i es van situar en 1,204 euros per quilo d’animal viu. Pel que fa a Alemanya, la cotització oficial és d’1,27, però en aquest cas per quilo/canal, segons dades de la patronal Porcat.
A més a més, s’estima que la referència del tauler està sobrevalorada davant la realitat de les operacions comercials que acaben tancant-se en aquest país.
